Cap problema

Saps quan una sensació de calma s’apodera de tu i sents que podries seure en un banc i veure com tothom passa i passa, sense ni immutar-te? Saps quan tothom nota el problema i es queixa i gemega, però tu t’ho mires tranquil·la i penses: no hi veig el problema per enlloc?

Doncs així va ser el meu dilluns. M’encanten aquests moments. Com diu algú que vaig conèixer fa temps: “Va ser genial veure la ciutat derrotada per la neu”. Persones trasvalsades, atabalades i tan petites i insignificants, que no podien fer més que resignar-se. Genial poder-nos adonar que la ciutat no és nostra, els barris no són nostres… la terra no és nostra. Estem de lloguer. Un “tiempito”. I pot fer amb nosaltres el que li convingui.

“Obriu els ulls”, ens deia. “Al·lucineu com si tornessiu a la infància. Permeteu-vos una estona per no ser ni estudiants, ni botiguers, ni conductores d’autobus… Sentiu-vos només éssers vius. Cohabitants damunt la meva falda. Penseu si és que encara recordeu com es fa!”

Vull més dies com dilluns!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s