Mirant per la finestra

Tan me fa on visqui. Avui aquí, demà allà. Una casa de tres pisos amb teulada vermella, un pis petit amb  una sola habitació, un castell amb fossat i fantasma inclosos… Tan me fa, de debò. Només hi ha una cosa que no és negociable: la finestra. Necessito una finestra on recolzar-me i mirar enfora. Està clar que les exigències vénen entorn de la finestra, no entorn de la calefacció, el parquet o els lavabos reformats. La finestra ha de ser grossa, amb unes grans vidrieres. Ha de tenir un ampit prou ample per posar-hi dos testos amb geranis. Vermells, és clar. M’ha de premetre mirar més enllà dels meus nassos. Un o dos pams no serà suficient. Necessito poder veure núvols, ocells, avions i cases. En plural. I sobretot, sobretot, necessito poder treure el cap i mullar-me amb la pluja. Necessito una finestra que em deixi veure la pluja!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s