Els de sempre

Com de segurs n’estan els mitjans de comunicació que els causants dels aldarulls d’ahir eren, “els de sempre”? N’estan una  miqueta segurs, bastant segurs, molt segurs…?

És curiós que analitzant les imatges dels actes vandàlics d’ahir, no hagi pogut reconèixer a ningú que va liar la troca a les celebracions de canaletes o durant altres manifestacions l’any passat. Serà perquè duien la cara tapada? Anomenar “els de sempre” a una colla de brètols de 15 anys (com a màxim) que no poden haver estat a més de dues manifestacions perquè tot just acaben de sortir de l’escola bressol, és una mica agosarat.

Certament els grups “antisistema”, els tancats a la seu del banc central de plaça Catalunya, són provablement els de sempre. Són els mateixos que criden contra la globalització, a favor de l’ocupació d’habitatges buits i moltes d’altres causes que semblen perdudes. Sempre van uns quants passos més a l’esquerra que l’esquerra, creuen en la horitzontalitat, el cooperativisme i les xarxes socials. Són dels que promouen l’intercanvi, la resposta ciutadana i el comerç de proximitat. Defensen i es mobilitzen, per regla general, per les mateixes coses que jo però amb només una petita diferència: a mi els radicalismes no em van.

Prefereixo els qui tenen les coses clares, són honestos, idealistes i actius, però alhora respectuosos. Prefereixo l’activista que sap treballar dins i fora del sistema. El que té arguments per seure en una taula a negociar, i per sortir a cridar al carrer. Em fastiguegen els radicals “antitot” que arribats al cap del carrer, no recorden en contra de què es manifestaven.

El canvi és possible. De vegades em sembla veure’l venir: allà lluny, petit, cansat… Patim, patam, patim, patam. Vindrà, però no l’arribarem a viure. No la meva generació. Potser no la següent, però ha d’arribar. Per les generacions futures, per les nostres filles i fills hem de seguir treballant  pel canvi i la transformació social, però amb dos dits de front. Tanta” contra” porta a que grups potents de gent “antisistema” amb criteri i discurs, treballin a l’ombra, ningú els conegui i s’acabin convertint en petits esplais d’activistes. Cal fer sentir la veu, sense fotre pallisses ni cremar cotxes. No amb els temps que corren. Cal crear opinió, obrir espais de diàleg.

D’aquests “antisistema” n’hi ha. Així s’anomenen perquè no estan d’acord amb el sistema que ens doblega, no perquè portin rastes, visquin en cases ocupes i tinguin tres gossos i una flauta. D’aquests últims també n’hi ha, és cert. I dels que estan una mica perdudets i només busquen brega, també. Però no podem anomenar-los tots amb el mateix nom: els que van tancar-se, els que van cremar cotxes i contenidors, i els que van robar botigues.

Només cal veure a les imatges que corren per la xarxa, com els que robaven a les botigues de passeig de Gràcia, eren nanos molt joves dels que encara estan enganxats a les faldilles de la mama i que ahir, per sentir-se més homes, van fer campana de l’insti per rebentar aparadors.

Aquests tenen d’antisistema el que jo de monja. Aquests no saben ni el que és “sistema” i és possible  que si els demanes que ho busquin al diccionari, no sabran on queda la lletra s. No confonguem les coses senyors periodistes, ahir a la vaga hi havia de tot: antisistemes, okupes, sindicalistes, obrers i brètols amb bolquers calvin clain.

No els posem a tots en el mateix sac. Els de sempre hi eren, però no tots eren els de sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s