Vestidets de diumenge

Ja m’ho veig venir. Una comitiva de gent vestideta de diumenge, amb la roba planxada, les sabates enllustrades, clenxa a la dreta i ben encoloniats, baixant de la nau i dient: “Hola buenas. ¿Qué tal? Somos terrícolas y venimos en son de paz para ver que tal se vive por aquí…” Perquè és clar, s’haurà de parlar en castellà que és com ens entenen tots els estrangers. Jo sóc l’extraterrestre i m’escollono de riure. Home, que “en son de paz” ja no es fa serir!

M’imagino la gent de l’altre planeta mirant-nos amb cara d’al·lucinats i dient entre ells en veu baixeta: “Aquests no són del planeta aquell que hem visitat milers de vegades i que sempre hem descartat tenir-hi contacte per capullos?” I els nostres astronautes amb un somriure als llavis esperant que el gran líder aparegui per poder parlamentar amb ell. O ella? No, segur que és ell.

Em fascina que hagin trobat un planeta on és possible que hi hagi vida. Si ho mirem en global, no és estrany del tot. Amb les dimensions de l’univers, en algun raconet o altre es podien repetir unes condicions semblants a les del nostre.

Ara bé, la pregunta del dia hauria de ser: Cal anar-hi a tocar la pera?

Perquè dic jo que, si les formes de vida que hi troben són plantes, poques coses ens podran explicar.

Si són animals, prou feina tenim aquí amb aguantar vius els nostres i descobrir els que encara s’amaguen de nosaltres com per anar-ne a conèixer de nous. I si són persones…

Ai, si són persones! Poden passar dues coses: que siguin com nosaltres, o que no. Si són com nosaltres ja estaran enfeinats destruint el seu planeta, així que millor deixar-los seguir tranquil·lament amb la seva feina.

Si no ho són, poden passar dues coses: que surtin corrents en veure’ns o no. Si surten corrents és que són massa intel·ligents per conviure amb la espècie humana.

Si es queden poden passar dues coses: que ens vulguin exterminar o que no…

Conclusió: que complicat és això de ser astronauta.

Parlant seriosament he de dir que em sembla un gran descobriment i a mi se’m desperta el cuquet de la curiositat a l’estòmac. Com deu ser? Si hi ha vida quin aspecte deu tenir? Serà una repetició exacte del nostre planeta? Si avui mateix em diuen que queda un lloc lliure al coet, m’hi apunto sense pensar-m’ho.

Ara bé, seria una pena que oblidant-nos dels problemes que tenim amb el nostre planeta, anéssim a    un altre per cometre els mateixos errors. Digueu-me dolenta, però aquesta humanitat nostra em genera certa desconfiança pel que fa a ecologia i altres menesters mediambientals.

És la història de la nostra història: enlloc d’analitzar, prendre mesures i gestionar correctament els recursos existents, cerquem noves vies d’explotació. Que les espècies naturals no rendeixen com jo vull? En fem de transgèniques. Que en aquest continent no em q ueden boscos per explotar? Em carrego els dels veïns. Que aquí no puc vessar residus? Els llenço tres països més enllà.

Que se t’acaba el planeta? Cap problema, te’n busco un altre!



Anuncis

6 thoughts on “Vestidets de diumenge

  1. Davgold ha dit:

    Lo podriamos llamar…”Capitalismo planetario” XD

    Yo soy de los que espero que si nos visitan alguna vez que no sean como nosotros, pero da que pensar tu escrito si, no lo habia planteado de esa forma.

    Un abrasuuuuu

  2. Jo crec que, si són una mica llestos, es faran els longuis quan rebin els nostres missatges. Per sort o per desgràcia, és molt provable que nosaltres no ho veiem tot això, a no ser que vinguin ells aquí a veure’ns primer, amb la seva súper-tecnologia pq amb la nostra…
    Aquest planeta està a 20 anys llum. Tots sabem que la llum viatja a 1.079.000.000 Km/h. Si un any té 8.760 vol dir que viatjant 1 any a la velocitat de la llum fariem 945.204.000.000 Km. Si multipliquem això per 20 dóna que el planeta està a 189.040.800.000.000Km. Tot i que s’ha conseguit potsar molècules al 99% de la velocitat de la llum… només eren molècules. Els nostres transbordadors espacials viatjen a la ridícula velocitat de 27.875km/h. així que tardariem 6.781.732.735,4h o el que serien 774.178 anys. Està demostrat que viatjant a altes velocitats envelleixes més a poc a poc, però no sé jo si tant…

    Besitors!

  3. Davgold ha dit:

    Si salimos ya nos da tiempo…quedamos en secretaria de sants !!!, 21:00 os va bien ? XD…

    Bueno visto asi, si nos congelamos a lo walt disney, a lo mejor llegamos a verlo, como merluzas espaciales y vengaaa tirando millas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s