Per on van els trets?

Dos dies, dos homes, dos assassinats. Dos amb ressò mediàtic, és clar. D’altres n’hi deuen haver hagut arreu.

Asseguis, parlem. Què vol per a vostè? Un pis. Però no tinc els diners per comprar-me’l. No es preocupi, jo en tinc per deixar-n’hi. Què vol vostè? Un cotxe nou. Però no tinc diners per comprar-me’l. No es preocupi, nosaltres n’hi deixem. Què desitja vostè? Una televisió. Però no tinc diners per comprar-me’n una. No pateixi, si tot fos tan senzill com això…

Aquí té, la seva televisió. Meva? Sí, seva. Em sento bé. Asseguis, gaudeixi, no pensi. No val la pena capficar-se, de debò. Miri tot el que podria tenir. Tot el que no té. Asseguis i miri com cal que es comporti. Asseguis en soledat. Vostè, el seu cap, i la seva imaginació. Ens la deixa una estona? Vostè esperi’s amb tranquil·litat, que de seguida la hi tornem. Nova, modificada. Imaginació 2.0. Sabrà qui no vol ser, on no vol viure i què no vol semblar. L’endemà quan surti al carrer veurà que no pot ser-ho, no ho pot viure i no ho pot semblar. S’angoixa? No, cal. Hi ha solució. Asseguis, miri què pot prendre, què pot menjar i que pot posar-se per deixar de sentir-se així. Asseguis. Se sent sol? Sola? Ningú se sent sol. Entri a Internet. Miri les xarxes socials. Cap persona se sent sola! Ningú està trist. No ho veu? Surti al carrer. Somrigui molt i facis moltes fotografies. No en tinc ganes. Faci-ho! Pengi-les, airegi-les i agregui, agregui tothom que pugui. Ara se sent millor, oi? Tothom sap que no està sol, sola. Tothom sap que és, probablement, la persona més feliç del món. Però no ho sóc! Això només ho sabem vostè i jo. Què necessita? Unes vacances. Però no tinc diners per pagar-me-les. Nosaltres l’hi financem. Hauré de treballar molt per poder-les pagar. Treballi. Tantes hores com pugui. I així vostè i jo, podrem tenir tractes. Si tot fos tant senzill com això… Treballo. Molt. Em sento cansat, fastiguejat. Què necessita? Descansar. Asseguis. No té la televisió? Sí és cert, m’asseuré. No pensi. Miri tot el que li oferim. Ho vol, treballi i seguirem amb el nostre negoci. Seu i meu. Per sempre, seu i meu.

Entenc per on van els trets:

Tanqueu-vos sols a casa vostra, amb els vostres, amb les vostres coses. Poseu alarmes, són temps difícils. Aneu a comprar el que us cal a corre-cuita, perquè en tornar de la feina no teniu temps ni de cagar. No pareu massa estona preparant-vos els aliments, nosaltres els preparem per vosaltres. Sabem que és una angoixa. Si us sentiu malament adquiriu el que necessiteu encara que no pugueu assumir-ne el cost. Un dia serà vostre, us hi ajudarem. Per tirar endavant amb tot, treballeu tant com ENS faci falta i us farem creure que treballeu tant com US fa falta. I d’aquesta manera no tindreu temps per anar a comprar, ni per fer el menjar, però podreu insultar tothom quan aneu en cotxe cap a casa perquè no us deixen anar prou ràpid. La gent és imbècil, és veu d’una hora lluny. Podreu cagar-vos en el petit comerç perquè no obre prou hores i no podeu anar-hi a comprar quan sortiu de la feina. Ah! De  passada podreu cagar-vos en els “pakis” perquè obren moltes hores de manera sospitosa. Fan mal al petit comerç, això està més que clar. Treballareu per poder tenir tot el que us diguem que cal tenir, i així tenir temps per anar a comprar allò que no us cal. Els centres comercials sí que us entenen: obren en un horari adient! Podreu criticar l’escola perquè no es queda més estona els nens i nenes i no pensareu en criticar l’horari laboral de la empresa que no permet la conciliació de vida laboral i familiar. No teniu temps? Tanqueu-vos en les vostres mútues, escoles privades, clubs esportius, centres comercials i defenseu els vostres drets. Els que són comuns no importen. Defenseu sempre el que és vostre, perquè ho és. Perquè hi teniu dret. Oblideu que tenim drets socials i que podem reivindicar-los. Treballeu per mi i pels vostres. Els altres ja s’espavilaran.

I doncs per què no puc sortir al carrer amb una pistola i carregar-me al tio del banc que no em va concedir el crèdit o a l’equip que va acomiadar la meva dona? Defenso el que és meu. I si cal que vagi armada, ho faré. Sense dubtar-ho.

I és clar que han sortit a fotre trets! Volen un móbil? Un perquè? No estem fetes per viure així!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s