Competència matemàtica

Mestres: Ja podem anar llegint llibres de didàctica de les matemàtiques; ja podem anar-nos esforçant per a que els i les nostres alumnes assoleixin un bon nivell de competència matemàtica; podem comptar cigrons, mesurar a pams, peus o centímetres i raonar conjuntament la millor solució d’un problema real. Podem posar tants esforços com vulguem, que després arribaran a periodisme i desaprendran tot el que han après.

Innocentment em pregunto quin és l’itinerari curricular per accedir als estudis de periodisme. A la meva època els que triaven el camí d’espines eren els de ciències, els de la pista de terra els de mixtes, i els que corrien pel prat verd i amb flors els de lletres pures. Entenc que cada itinerari preparava (o ho pretenia) per a uns estudis concrets. Però és ben cert que a totes les professions, carreres i altres dedicacions remunerades no lúdico-festives, cal saber una mica de tot.

És allò que se’n diu: tenir una bona base. Estudio per química però sé fer dues frases seguides sintàctica i ortogràficament correctes. Estudio per filòloga però mira, sé que dos més dos fan quatre.

Hi ha un fenomen, però, realment curiós que té a veure amb periodisme. I és que de vegades sembla que no n’hi ha cap que sàpiga compar. Bé, menteixo. Els d’esports sí que en saben: aquest equip està a tres punts del líder, han marcat dos gols… (Del que no estic segura és de si són capaços de generalitzar els aprenentatges fets a “fútbol” a altres esports, i menys si saben comptar la puntuació d’un partir d’hoquei femení. Però bé aquest és tema per un altre post).

El cas és el següent: hi ha dos aspectes en els que no progressen adequadament.

A.- Tenen malentès que 1 és igual a 0. Veieu si no el cas de José Luis Burgos, un home a qui, patint esclerosi múltiple i no podent mantenir el nivell d’ingressos previ a la malaltia, el banc de Santander li embarga el pis important-li ben poc la seva situació de vulnerabilitat. És un cas, sí, però pels mitjans de comunicació és igual a zero. No se n’han fet ressò ni per casualitat.

B.-Cada vegada que han de comptar el nombre de manifestants d’una concentració, es descompten. Pot passar que et descomptis de 5. De 20. Però de milers? L’estimació és un procediment matemàtic bàsic. I no hi h manera, noia.

Aquests dies tots els telenotícies ens bombardegen amb imatges de l’agitació que estan vivint els països àrabs. Revoltes, lluites contra l’opressió i crits per la democràcia ressonen arreu. Però no ens ensenyen tot el que hi ha, ni tot el que hi ha és el que ensenyen.

El passat 20 de febrer a moltes ciutats marroquines la gent va sortir al carrer. Van fer sentir la seva veu i malgrat que alguns diaris van parlar de milers de persones, hi va mitjans que citaven uns 400 manifestants. D’altres ni en van parlar.

 

 

Jutgeu vosaltres veient les imatges (són fetes a la manifestació de Tànger). Comptant així, a grosso modo, se’n veuen, com a mínim, un miler.

Vosaltres direu: Dona, difícilment hauran acabat la carrera si no saben comptar.

Així doncs, només em queda una opció: compten segons el color del que estan pintats.

En una branca hi ha tres ocells. En venen dos i s’hi aturen.

Pregunta: Quants ocells hi ha ara?

Resposta: Depèn de si han vingut volant per la dreta, o per l’esquerra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s