Enganxa això al teu mur

Facebook és un pati de veïns d’aquells de tota la vida. Dels que tenen la del segon que mai diu res i sempre xafardeja, la del cinquè que crida molt per a que tothom la senti però en realitat no té res a dir, el de l’entresol que sempre presumeix, però no té res del que pretén, i els de l’àtic que no saben com han anat a parar en aquell edifici. De vegades fa olor d’arròs covat, però trobo fascinant com el fenomen té la capacitat de fer que la gent faci allò que no faria a la vida “real”. Hi ha qui agrega gent amb qui no ha parlat en 10 anys i qui fa amistat amb algú que no ha vist en la vida i li ensenya les intimitats. Trobes el qui narra minut a minut tot el que fa,  i qui s’asseu amb posat depressiu a guaitar la immillorable vida dels altres.

Res del que has dit fins ara no és nou, direu, tothom sap què és el feisbuc. I teniu raó. El primer paràgraf només era la introducció, del que realment m’interessa. Ja ho fem això les persones que gaudim escrivint: ens enrotllem i qui ens llegeix passa per un moment de fluixera en que no troba el perquè de tot plegat. Mira el títol, rellegeix el text i pensa: on deu voler anar a parar? Doncs al “corta y pega” vull anar a parar, al “corta y pega”.

Que el ctrl C ctrl V ha fet molt de mal a l’esforç i a la creativitat i ara es retallen i s’enganxen les idees. Com si no en tinguéssim prou de productes envasats i prefabricats, ens tirem  de cap al passadís de les idees prefabricades i envasades. I ale, tothom a fer-les servir i a engreixar-nos com a bacons. Perquè ja se sap que aquest tipus de productes porten una gran quantitat d’additius i greixos i que van associats a una vida sedentària: física o intel·lectual, mira-t’ho com vulguis. Que ara el que es porta es ficar-se amb la classe política? Doncs apa “pega ésto en tu muro si crees que todos los políticos son unos mangantes”. Que el que està de moda és la lluita organitzada de la ciutadania contra la pederastia? Doncs apa: “pega ésto en tu muro si quieres mantener a salvo las fotos de tus hijos”. Jo quan llegeixo aquests “enganxa-això-al-teu-mur” no puc evitar mirar-me’ls una mica amb recel. Són com els reenviados però en format breu i em pregunto quanta gent s’informa, qüestiona o indaga una mica més en el contingut de cada “enganxa-això-al-teu-mur”.

Tots els polítics són uns xoriços. Segur? Les persones tal-qual-o-pasqual volen accedir al teu mur per fer-se palles amb la foto del teu fill. Segur? Fa ben poc, em va arribar un reenviat d’aquests per correu electrònic que parlava d’un ritus d’iniciació d’una banda llatina. Deien que arribava d’una font fiable, d’un contacte dels mossos d’esquadra. El ritus consistia en una prova agressiva que posava en perill els conductors i conductores que es poguéssin creuar amb els membres de la banda. L’aspirant havia de dur els llums apagats i quan alguna persona de bona fe li fes llums avisant-lo, es convertiria en la seva víctima. Objectiu? Fer-la fora de la carretera, o ferir-la. Òstia! Vaig pensar. Que jo sóc passota i més aviat valenta, però collons, que t’envien una cosa d’aquestes i sempre et queda un no-sé-què. Així que ni curta ni madrosa…  perquè hi ha traduccions tan mancades de gràcia? Torne-m’hi: Així que “ni corta ni peresosa”, vaig agafar el mòbil per trucar els mossos d’esquadra. Bona tarda senyora mossa, que m’han enviat això i és clar com vostè comprendrà m’he quedat parada que vostès estiguin esbombant aquesta informació així amb aquesta alegria. La mossa, molt amablement em va explicar que aquest correu feia anys que voltava, que primer el ritus era per no sé on de les espanyes, després per no sé on del nord de les espanyes i que finalment semblava que s’havia de dur a terme a casa nostra.  Molt agraïda a la mossa vaig procedir a escriure-li a la persona que m’havia reenviat el reenviat i em vaig prendre la molèstia d’explicar-li la veritat.

I a què ve tot això, direu? Doncs a que les últimes enganxades als murs de feisbuc que he pogut presenciar, necessitaven una mica de reflexió. Prèvia, si pogués ser. Que em dius que serà un procés reflexiu a posteriori… “bueno, vale”. Però si fos abans, potser millor.

En situació: acampada bcn. Mobilització ciutadana. Indingnació, ganes de fer sentir la veu. Tothom és “indignat o indignada”. Tothom té clar que els polítics són uns xoriços. I com una marea s’omplen els murs del missatge “vivo en un país donde se puede acampar para ver a JB (el cantant tonto, no la beguda atontant) pero no para reclamar nuestros derechos”. Si no dic que no. Si també visc en una ciutat on et multen per deixar el cotxe en doble fila mentre reculls la iaia (que va en cadira de rodes) a la residència i on quan juga el barça tot cristo aparca on vol mentre la guàrdia urbana es deixa els talonaris de recptes a casa. Però és que he vist penjar el missatget de les acampades tant a implicades indignades de debò, com a consumistes manifestos que contribueixen amb felicitat a farcir el sistema pervers que ens ha dut on som. I això, senyores i senyors, em fa una mica de ràbia.

No és que només puguin penjar missatges com aquest els hipis supercompromesos, però dona, ja que penges un missatge fixa-t’hi i reflexiona. Ni que sigui per fer exercici mental. Que després totes volem perdre el greix innecessari.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s