Problemes amb la llengua

Deia així: Àrea vigilada per camions.

Tres quilòmetres més enllà vaig despertar de la letargia que provoca la circulació per autopista i vaig dir-me: Com? Àrea vigilada per camions? Però què dius! Per camions agressius, dels que mosseguen i estan entrenats per matar. Trailers amb 20.000 rodes i poca compassió. Segur que entres amb la teva furgoneta i et demanen el carnet. Ei, que és una àrea de descans, tinc dret a entrar-hi. Això és si nosaltres et donem permís, nena.

Plantegem-nos la qüestió. Les comes són les grans desconegudes del món de la puntuació. Que és tot un món, perquè no dir-ho. Els claudàtors no és que tinguin una gran reputació però la seva condició de signe amb un costat fosc, fa que la gent passi olímpicament d’utilitzar-lo, i així segur que no te’ls trobes allà on no cal. Però una coma pot no ser res, o ser-ho tot. Tan petites que són les tiparraques… Hi ha qui les utilitza a tort i a dret, sense mesura, i acaben provocant un empatx d’explicacions que complica la comprensió sobre manera. D’altres, en cas de dubte, prefereixen no posar-ne fent que el text s’acabi convertint en un eixugagoles. En fi que són armes extremadament perilloses, les comes.

Una àrea vigilada per camions, podria deixar de ser fantasmagòrica amb una mica d’ordre i potser una coma. Àrea per camions, vigilada. (o hauria de ser per a camions? Bé, si us sembla, deixarem per un altre moment l’emocionant debat que es pot generar). Diguem que l’àrea és per camions i que té la particularitat d’estar vigilada i no pas que siguin els camions els qui vigilen l’entrada. Tot un descans, la veritat. Tal vegada al cartell li caldria un canvi, i dic tal vegada perquè no sé jo si a 120 km/h la gent té massa ganes de plantejar-se aquestes qüestions lingüístiques. Ben mirat, ni a 120 ni a 10km/h. La comunicació no és pas un afer senzill.

Es cometen cada dia centenars d’omissions de comes, cometes, punts i exclamacions. De les escrites i de les orals. I això suposa centenars de malentesos arreu del món. Sí, a Japó també. No sé jo com van els japonesos i japoneses d’ortografia, però que la llengua no és sempre un vehicle de comunicació és innegable.

Quantes vegades heu parlat amb algú i heu estat el 65% del temps de conversa pensant: no m’entén, aquest paio, no m’entén. Potser fins i tot us heu plantejat que no parla el mateix idioma que vosaltres. Però quan comproves que sí, que parleu la mateixa llengua t’entra un no sé què. Penses: Dues opcions: o el meu interlocutor és idiota o no m’explico amb claredat.

Jo us diria: no us hi capfiqueu. La llengua no està feta per comunicar-se. Està feta per discrepar, confabular i fer crèixer l’ego. I si no em creieu coma poseu la tele.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s