Premi al producte de l’estiu

Qui ho diu que mirar la televisió a l’estiu és avorrit? Què ha de ser avorrit! Va home! Fan pel·lícules de les que ja no es troben, reposen tot el que durant el curs no has pogut veure perquè queies de son només entrar en contacte amb el sofà, i fan programes per omplir forats que lobotomitzen sense necessitat d’anestèsia. Ideal.

I al còctel ben fresquet amb olor de naftalina, culs remullats remenant a ritme de salsa i noticies caducades, s’hi afegeixen carretades d’anuncis amb aires de ser el que no són. I dic això perquè, pobres talls de publicitat, els donen un protagonisme desmesurat ocupant més hores dins la programació que les notícies dins del 3/24, i això és donar falses esperances. No els feu això, pobres anuncis, que acaben pensant que ells són el programa, el motiu que tantes persones estiguin assegudes davant del televisor.

Però què voleu que us digui, n’hi ha de molt bons. Com el de l’avi surfista. N’hi ha de molt ben triats amb idees brillants i n’hi ha que ja només pel simple fet d’existir posen els pèls de punta. No pel format publicitari, sinó pel contingut.

Per mi, cada any hauríem d’instaurar els premis “no podem estar més agilipollades”, pels anuncis que promocionen productes totalment estúpids. Enguany el premi se l’endú l’anunci del dispensador de sabó antibacterià. Realment té tots els números per guanyar el premi. Però tots tots.

Comença predicant la necessitat de tenir les mans netes per ser un nen o nena sa. Com dient: “Que el nen vol esmorzar, dinar i sopar hamburgueses de mister Mac cada dia, cap problema. Això sí, si vols que no agafi cap malaltia de les que fan esternudar (que són les xungues de veritat) tu renta-li les mans”.

Acte seguit comenta, amb un aire d’allò més científic, que l’última cosa que un nen o nena necessita quan es va a rentar les mans és tocar un dispensador de sabó amb més gèrmens. I és que tenen raó, allò pot ser un festival de gèrmens. Vinga bacteris i microbis en una orgia que només es munta als dispensadors de sabó. Diu el bacteri al microbi: “Ei tio, t’has enterat? Que ara el que es porta ja no és estar al terra dels parcs i les places, ara el que és “cool” és ser bacteri de dispensador de sabó. Òstia, en serio?” I vinga, ja tenim muntat el  botellón dels gèrmens.

Mireu que jo no sóc de ciències, tinc un cap poc preparat per aquests afers i no tinc massa clar si els bacteris, els microbis i els gèrmens són el mateix, són part de la mateixa família o són subgrups entre ells. No en tinc ni idea.                                                       Però no cal ser llicenciada en biologia per veure que si la nena arriba amb les mans brutes al dispensador de sabó (amb dos bacteris P i J que vivien al parc) i el toca (enganxant-se-li a més els microbis Q i Z que vivien al dispensador des de feia dues tardes), ara la nena té a P, J, Q i Z a les mans barrejats amb el sabó. Ella inicia el procés de fregat, les posa sota l’aixeta i ale, comença l’extermini de P, J, Q i Z.  On és el problema de tocar el dispensador, doncs? En que enlloc de netejar a P i J, hem de netejar a P, J, Q i Z ?    Ahá…

Potser no és aquest el problema que fa entrar el pànic a totes les mares i pares del món, sinó que la nena es renti les mans de P i J, i que un cop netes torni a tocar el dispensador, on ara sí, Q i Z se li enganxaran amb total impunitat i podran fer-la emmalaltir d’una manera desmesurada. Fins i tot podria ser que Q i Z la infectessin de tal manera que la fessin tossir o molt pitjor, tenir mocs verds. Només d’explicar-ho ja estic tensa.

Jo em pregunto què passa, un cop desinfectades les mans, amb S, F i T que viuen a la tovallola esperant qua algú poc previngut s’hi eixugui. Un descuit d’aquesta magnitud podria provocar  una pandèmia imparable, totes ho veiem.

Per favor, estem carregades de punyetes! No ens adonem de les repercussions que pot tenir la promoció de productes com aquest?      I les persones encarregades del monitoratge dels menjadors escolars? Què hauran de fer ara en aquelles files fantàstiques en que feien esperar els nens i les nenes amb les mans com demanant el cos de crist? Abans te les miraven i només que les haguessis mullat et deien:” Netes, pots passar”. I si no t’havies rentat amb sabó miraves els companys i companyes de la fila, de reüll, amb cara de “sóc una transgressora i he burlat els controls de seguretat”. Ara això s’ha acabat. No n’hi haurà prou amb unes mans netes, hauran d’estar desinfectades.” Ziiiip, ziiiip! D’acord no hi ha gèrmens, pots passar.” “Pip, pip, pip, pip! Alerta, un gèrmen, hem detectat un gèrmen a les mans de la Paula. En quarentena tu, les teves trenes i la teva bata de quadrets vermells.”

No em direu que el producte no és mereixedor del premi de l’any?

Tot un tema de debat. Us convido a veure l’anunci  i després en parlem. Si us entra una sensació d’inseguretat i penseu que potser el producte és necessari, només us donaré dues dades (perquè veieu que em documento abans de parlar):

Preu d’un dispensador de sabó de gama mitja dels de tota la vida: 1,65€   Preu d’un dispensador de sabó d’aquests que no cal ni tocar: 8,50€   És que “mandan güebos”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s