Una de feminisme

Ahir per la nit, mentre esperava asseguda en un bar que em servissin el sopar, vaig poder gaudir d’una estona de vídeos musicals. Sorprenentment al local en qüestió, la música que sona pels altaveus es correspon amb les imatges dels videoclips, convertint-se aquest lloc en candidat perfecte a ser objecte d’estudi. No podria donar xifres concretes, però m’atreviria a dir que 4 de cada 5 locals de restauració que tenen televisió i fil musical, emeten una cosa per un lloc i una altra de ben diferent per l’altre mitjà. Curiós. Així que jo vaig sopar al únic dels 5 elements de la mostra on Queen canta cançons de Queen i no de la Miley Cyrus. Sóc una tia amb sort.

Però la sensació de fortuna va anar esvaint-se a mida que avançava la nit. La mirada sociològica es va apoderar de mi i ja no vaig poder sentir més les cançons. Em vaig quedar sorda musical. El meu cervell només podia processar culs de noies, noies remenant el cul i pits de noies demanant a crits sortir de les samarretes opressores. Bé, menteixo. També processava nois forts, musculosos, poderosos, amb mansions plenes de noies lleugeres de roba i, no cal que us ho digui: remenant el cul. El grau de sordesa que m’agafa en aquests moments és directament proporcional al nivell de mala llet. Com més ràbia m’entra, menys sento la música. Així que no us sabria dir si les cançons eren bones o no, i em sap realment greu pels compositors d’aquestes grans obres, que, molt probablement passaran a la història de la música moderna tal com ho han fet El Beatles o ACDC.

Em sorprèn que altra gent del local (especialment dones) pugui escoltar-se aquesta música i no arribar a la conclusió que al panorama musical, així a grans trets, hi ha molta merda. Potser direu que sobre gustos no hi ha res escrit, però potser comença a ser hora que algú escrigui alguna cosa, per l’amor de Déu, que hi ha cantantets sueltos pel món que ofenen l’oïda, home!
De totes maneres no volia entrar jo en la crítica artística, sinó en la feminista, així que deixaré aquest tema per a més endavant.

Potser hi ha qui veu les noies dels videoclips i sent l’alliberació de les dones, que abans havien de dur enagos i faixa per ser respectables, però jo a ensenyar el tanga no li veig l’alliberació per enlloc.
Hi ha qui diu que el fet no és ensenyar o no, sinó poder-ho fer. Diuen que ara les dones poden vestir com volen i fer, en general, les mateixes coses que els homes sense que se les rebutgi i això és un gran guany. Si en una classe de sociologia a la universitat, preguntes als i a les alumnes si consideren que a la nostra societat hi ha igualtat entre dones i homes, la gran majoria responen que si; que ara elles poden fer coses que les seves mares no havien ni somiat. Cert. La meva àvia rentava tota la roba a mà i ni somiava que un dia tothom tingués rentadora a casa. Però no oblidem un petit detall, per terme general segueixen sent elles les que renten.

Que les noies puguin enrotllar-se amb tants nois com vulguin, o puguin descobrir el seu cos sense pudor, tal i com fan els seus companys homes no hauria de ser motiu de victoreig. Veure com les noies són l’objecte dels videoclips, i com les jovenetes emulen aquests models, em sembla menys alliberador que la faixa que duia ma mare quan era jove.
I quan volen mostrar-nos la dona que trenca, la que no segueix tendències, la que marca la diferència és una dona també amb poca roba, però militar. Que trepitja els homes i els utilitza, adoptant alegrement, un model dominant.

Així doncs el canvi passa per que ja no siguin els homes qui dominin, sinó les dones? Per mi això no és igualtat. I molt menys feminisme. La dona feminista no cal que abandoni els atributs femenins per adoptar un rol d’home. I menys si aquest paper és el de dominant i superficial.
La lluita feminista ha de caminar cap a la universalització dels valors històrics femenins: la cura, l’atenció, el diàleg. A la vista està que un món d’història masculina com el nostre (competitiu, agressiu, depredador) no ens ha dut enlloc. Bé, sí, a la merda. Ens ha enviat la merda.
La situació actual demana un canvi d’escenari, un canvi de ritme. I un caminar lent està renyit amb la competició.

Si el model de dona que ens demanen que siguem (per exemple al món de la música) ens fa “flaco favor”, l’actitud d’algunes dones que s’auto proclamen feministes encara ens posa més pals a les rodes.
Fa poc un amic em comentava que una companya de feina a punt de parir seguia treballant a l’oficina i que quan li preguntaven que perquè no agafava la baixa, ella contestava: “Estic embarassada, no malalta. El meu company no s’agafarà pas la baixa, no? Si em trobo bé, puc estar aquí perfectament”. Apa, aquí queda el discurs d’heroina (dona rexona que pot amb tot)
En sentir-ho em vaig quedar parada i sé que hi ha a qui li semblarà estrany, perquè aparentment és una opció del tot coherent. Però és que per mi aquesta postura no té res d’heroica. Al contrari. És que anar-te’n a casa l’últim més i mimar-te, passejar, abaixar el ritme i preparar-te per donar a llum no és positiu? Cal que pareixis al taxi per ser una dona com cal? I tant que no estàs malalta, i per suposat que al teu company no agafarà la baixa; però això no és motiu per aguantar com “un home”.

La revolució feminista no ha de ser (només) que la dona pugui treballar com “ells” mentre està embarassada. El canvi, si ha d’arribar, ha de ser que les tasques de cura siguin visibilitzades i prenguin la importància que es mereixen. I la revolució, si ha d’arribar, ha de ser que els homes en puguin gaudir igual que les dones.

Que tots ensenyem el cul sense represàlies, treballem en entorns competitius, i siguem durs i ferms, no és, per mi, la via de futur. És canviar els objectes dels videoclips i que enlloc de dones remenant el cul, hi hagi homes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s