I tu maca, què no vols ser de gran?

A TV3 emeten des de fa dues setmanes un programa dedicat als mestres i les mestres. Penso que ara que s’han tret de sobre en Cuní (l’avaluador de mestres) havien de disculpar-se amb el col·lectiu. I no hi havia millor manera que inventant-se un serie que cantés les virtuts dels docents.
No entraré a valorar el programa, no és l’objecte d’aquest post. Passa com amb les series de metges, no poden ser jutjades per metges, toca de massa a prop.

El programa combina reportatge i entrevistes amb múltiples respostes de nois i noies, mestres i personatges coneguts. En l’últim capítol, els adolescents que hi sortien parlaven de què és tenir èxit i del seu futur professional. Depenent de l’edat, només sentir-los parlar, saps de qui peu calcen a casa seva, perquè reprodueixen a la perfecció el discurs de la mare o del pare a taula a l’hora de sopar. Però és curiós escoltar el que molts d’ells i elles entenen per “forjar-se un futur”.
Un noiet d’uns quinze anys deia que cal estudiar per ser algú quan siguis gran, un altre parlava de la importància del batxillerat, i una tercera de les bones notes i la possibilitat de fer el que vols el dia de demà.
Només un, la mar d’adolescent (com tots els altres), amb el seu acne i el seu serrell llarg, va dir: “Jo estic amoïnat pel meu futur. Pensar que no sé si treballaré, i que no tindré pensió quan sigui vell, em preocupa, la veritat”.

Doncs a mi no sé que em preocupa més: si que els nois i noies creguin que estudiant podran tenir la carrera professional que desitgen, si que hi hagi nanos que ja es veuen venir la jubilació entre cartrons quan encara no s’han ni desvirgat, o que una bona part dels nostres llicenciats marxin a treballar a l’estranger perquè aquí no hi ha possibilitats per a ells i elles.

A mi l’orientació professional em queda lluny. Els meus nens i nenes tenen 6 anys. Però penso que hi ha coses que sembla que hauríem de canviar, com per exemple la pregunta: “I tu, què vols ser de gran?” Potser és més contemporani dir: “I tu, què no vols ser de gran?” No estaria molt bé posar els nostres esforços en ajudar els nens i nenes a veure què no volen ser?, perquè em fa la impressió que al sistema li porta fluixa el que ells i elles vulguin. Seran el que toqui ser?

Hi pensaré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s