El noi enfadat

El noi enfadat sempre camina amb pas lleuger. Trepitja amb força intencionada i cada passa sembla que digui “aquest sóc jo”. El noi enfadat sempre té el mateix posat de no-te’m-posis-al-davant. Per més que ho prova, la cara ja se li ha acostumat, i ara per somriure té serioses dificultats.

Al noi enfadat tot li sua la polla. Tot menys que li toquin la mateixa. Tot menys que li trepitgin les bambes en les que enfunda els peus que caminen amb pas ferm. Tot menys que se li posin al davant.

Pel noi enfadat hi ha persones intocables, fins que passen a tocar-li la moral. Té gent amb la que confia a muerte, però que només li serveix per parlar de coses intrascendents. Quan el noi enfadat mira de parlar amb els seus amiguegues (mig amics, mig col·legues) de temes més enllà de l’aspecte del seu cotxe, el seu tupé o el seu pircing, se sent tant despullat, que busca desesperat la paraula més ordinària i l’acompanya de la broma més estúpida que troba, per fugir cagant llets de la trascendència.

El noi enfadat es cabreja, no s’enfada, li fotria un tret i no una denúncia al veí que el molesta, s’enfronta i no afronta. I per ser feliç el noi enfadat busca una noia enfadada, que per ser-ho cal que li sui el cony de forma general davant la vida.

El més trist del noi enfadat és que no recorda què el va fer enfadar. Fa tant de temps que va per la vida enfadat que els motius han passat a segon terme. A mi em preocupa el noi enfadat, perquè quan li arribin nous motius, motiu reals dels que enfaden de debò, potser no ho podrà suportar i explotarà com totes les coses que estan massa plenes, esquitxant les parets de merda. I totes sabem que la merda que s’acumula fa molta pudor.

Però pot ser que estigui equivocada i que quan el noi enfadat topi amb un motiu-real-dels-que-enfaden-de-debò, ni se n’adoni que hi és. Tal vegada l’ignorarà en una maniobra mestra de tunejat del zen. Això a ell li porta fluixa, dirà. I a mi em preocuparà més encara… perquè aquí és on el noi enfadat perdrà del tot el món de vista. El noi enfadat no sabrà que ha de lluitar, que pot fer-ho, que és important que ho faci.

I això el farà vulnerable, cada dia més. A ell, a la noia i als seus amiguegues enfadats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s