Això és violència?

Avui he vist noves imatges dels miners asturians i només se m’acut dir: Amb dos collons, sí senyor. No vitorejo una sortida de to, una papanatada de gallet de gimnàs, ni una acció violenta buida i encarnissada. Preferiria no veure’ls com a herois igual com ells, de ben segur, no voldrien veure’s així. Entenc que preferirien seguir treballant (que al cap i a la fi és el que volen) i no haver d’estar protagonitzant una situació com la que els està tocant viure.

La indignació pel que estan fent amb nosaltres aquesta colla de malparits que tenim al govern, al capdavant d’empreses multimilionàries i entitats financeres, és cada dia més gran, i a estones, de veritat que em passa pel que la única solució és la violència. És vergonyós que un president de govern (que per mi en principi i per filosofia ja no té més importància que una metgessa o un botiguer), es dediqui única i exclusivament a fer mofa i llençar pilotes fora cada cop que algú del congrés li demana explicacions. Tant l’imbècil del Rajoy com la colla de desgraciats que té per companys i companyes de partit, es riuen a la nostra cara i a sobre ventilen la seva poca capacitació amb tota impunitat.

No suporto veure com utilitzen arguments estúpids i buits, cada vegada que se’ls demana que paguin els culpables. No suporto veure com riuen quan se’ls insta a que reconeguin que no estan complint el que havien dit que complirien. No suporto veure com grans professionals del nostre país que tenen un argumentari mil vegades més sòlid que aquesta colla d’imbècils, són silenciats, ignorats.
¿Quantes vegades hem sentit en els últim temps algun titella del PP dient: “Si alguien tiene propuestas de cómo resolverlo mejor, estaremos dispuestos a escucharles, pero de momento…”?
De momento què? És que no hi sentiu??? És que no hi veieu??? Hi ha estudis fets, les respostes existeixen, les solucions són possibles, i el camí per no fer patir el poble com l’esteu fent patir es pot traçar.
A mi, una simple mestra, se m’acudeixen pel capbaix el nom de 5 persones capaces de donar-li a tota aquesta gentussa les propostes necessàries.

Per tant, si jo una noia de família obrera que va anar a l’escola pública, a l’institut públic i que va estudiar magisteri a la universitat pública gràcies a una beca, sabria trobar les vies per accedir a les solucions, em pregunto: Què passa amb aquesta colla de malcriats cultivats en escoles d’èlit? Tenen dèficits d’atenció, problemes de retard en les estructures cognitives? Potser; però el més obvi és que són uns fills de puta. Que els importa una merda la gent, que només busquen el propi benefici, que senten fàstic pels que són diferents a ells. El més còmic, però és que un munt de gent que es creu com ells els ha votat! Una colla de mediocres incults els ha votat creient que portarien el canvi. I és que s’ha de ser idiota. Com deia l’avi d’un bon amic: “No hay nada más tonto que un obrero votando a la derecha.” I quanta raó tenía.
Quan algú diu: “Tenim el govern que ens mereixem.” Jo contesto: I una merda! Jo no. Jo NO els he votat. I com jo totes les persones que ens estem empassant el filldeputisme dels més rics, barrejat amb la inutilitat democràtica dels milers de votants estúpids que van donar el seu suport a qui els ha de tallar el coll en breu.

Si he de dir al meu fill que es formi per al futur, de ben segur que l’acompanyaré per a que llegeixi i prengui criteri, per ser lliure i no deixar-se trepitjar. Però ja us dic ara que no descarto recolzar-lo també per a que sàpiga defensar-se, amb volència si cal. Si el meu fill fos un d’aquests miners, seguiria al seu costat dient-li: “Amb dos collons, fill meu. Que no et facin creure que el que tu estàs fent és violència i el que ells estan fent amb nosaltres no.”

Anuncis

4 thoughts on “Això és violència?

  1. Xènia ha dit:

    M’agrada molt el que dius, és exactament el que jo sento. No si a tu et trobes igual, però em fa ràbia que l’única sortida que hi veiem sigui aquesta. A mi m’han educat en democràcia, amb la transició acabada i amb somnis de futur. Jo creia que la humanitat n’havíem après, que a partir d’ara la cosa només podia anar a millor, i llavors et trobes la realitat. Res ha canviat, i ens segueixen manant els mateixos cabrons, que s’omplen la boca d’igualtat, de solidaritat i democràcia i no saben què volen dir aquesta paraules. Les coses podrien ser TAN fàcils…

    • Doncs sí, em trobo igual. Perquè la violència em neguiteja sobremanera… I sí, estic amb tu… em fa la sensació que les coses podrien ser fàcils.

  2. Angel ha dit:

    Genial Meritxell, millor dit impossible. Totalment d’acord. Et faig un lloc als meus favorits. Escriu més que ho fas molt bé.

    Àngel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s