Contes de tots els temps II

El pare d’en Patufet no sabia fer arròs amb verdures, així que mai va arribar a enviar el menut a la botiga a comprar una paperina de safrà; Però feia unes croquetes boníssimes amb el pollastre a l’ast que sobrava del diumenge, i això, pel Paufet era mil vegades millor que l’arròs a la cassola.
La família del Patufet era força atípica: quan van tenir el seu primer fill tot el barri especulava sobre les possibles causes per les que els havia sortit un fill tan petit. Potser era l’estrès: “uns espermatozous atabalats, ves a saber què són capaços de fer”, deien les males llengües.
Justament per aquesta raó, per l’estrès, va ser que el pare d’en Paufet va decidir deixar la seva feina i dedicar-se a la casa i a criar el petitó. La mare va trobar una feina a jornada completa que li agradava molt en un casal d’avis,  però com quedava lluny de casa mai tenia temps d’anar-hi a dinar així que s’havia d’endur la carmanyola.

Un matí d’agost el pare es va adonar que la mare s’havia deixat a casa la bossa amb el tuper, i preocupat per la seva alimentació, va encomanar al Patufet que anés a portar-l’hi. Com el nen estava de vacances, va acceptar l’encàrrec encantat i va sortir de casa amb una targeta d’autobús i el menjar camí de la feina de la mare.

La gent que anava pel carrer només veien passar una T10 tota sola  i molts es fregaven els ulls pensant que al·lucinaven. El Patufet no va tenir cap problema per asseure’s a l’autobús perquè tot i que anava ple com un ou, ell cabia en qualsevol raconet i podia viatjar còmodament les 18 parades que li quedaven fins arribar al seu destí.

Quan va arribar al barri on estava la residència es va adonar que començava a ploure i va còrrer a amagar-se sota una col d’un hort urbà que hi havia al carrer gran. De sobte però va decidir canviar d’hortalissa perquè la situació li recordava perillosament a un conte que havia llegit amb el pare. Sota un enciam, es va sentir força més segur fins que de cop va notar que nyac! D’una mossegada un bou urbà que passava per allà se l’empassava a ell, l’enciam, el tupper i la t10.

S’ha de ser desgraciat, es va dir en Patufet, però no era una col el que menjava el bou del conte? Però fos una col o un enciam el que era cert és que el pare i la mare començarien a preocupar-se ben aviat, que ja se sap que amb els temps que corren si un nen desapareix és perquè se l’han endut per fer de soldat en una guerra llunyana o per vendre’n els seus òrgans en el mercat negre. Així que sense deixar passar ni un segon va enviar un whatsapp al seu pare dient-li: Pare n cal q em buskis com 1 dsesperat. “Soc a la panxa dl bou. Ja t’explikre. Porta cols, plis i akbem aviat amb aqesta trista situacio. A ningú li agradaria haver d sortir xl cul d’1 bèstia q pot fer kqes d la mida d’1 ensaimada mallorkina.”  I va prèmer el botó d’enviar amb resignació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s