De veritat que no vull dir-ho… però…

Mira que hi ha llibres d’autoajuda, grups de suport i espais de teràpia, en aquests mons de Déu. Però tot i així seguim sentint-nos lletges, peludes, poc tetudes o massa culones, sense que cap flor de bach o sessió de psico-coaching ens pugui convèncer del contrari.

Hem d’estar perfectes en tot moment: ungles arreglades, sense més pels del compte en llocs inapropiats, amb la pell sense taques ni grans i els cabells ben brillants. No està bé que se’ns taqui la roba amb rodonetes de suor, ni que badallem sense tapar-nos la boca i podem ser repudiades sense contemplacions si en lloc de fer-nos les ingles brasileres lluïm un parrús semi-natural.

No és fàcil sentir-se totalment tranquil·la amb el que la natura t’ha donat. I és que aquest és, per emprenyamenta meva, un greuge comparatiu amb els homes. Ells poden passar tota la vida amb el que porten de sèrie i ser la mar de feliços.

No és veritat, em direu: Ells també tenen les seves pressions; cada any que passa s’ideen canons de bellesa masculina més inabastables i, com les dones, han d’estar perfectes si volen ser valorats i triomfar.

Però jo em veig obligada a dir-vos: “No es lo mismo!”  No és la mateixa presió la de les dones que la dels homes; reitero que ells poden passar dels canons de bellesa i anar tirant la mar de bé, però que per nosaltres les coses no són tan fàcils.

M’explico:

Un home com cal no ha de tenir panxa i, si pot ser, s’ha de depilar (que fa esportista). Però si per casualitats de la vida li van la panceta i la cervesa i cria panxa sense voler, el seu entorn ho anirà acceptant fins integrar-ho en la normalitat; i si  per aquelles casualitats de la vida decideix no depilar-se, dubto que que ningú l’assenyali amb el dit: “qué fuerte, qué fuerte… has vist? No es depila… el que em quedava per veure…”.

Una dona com cal no ha de tenir panxa sota cap concepte; ni que se li hagi donat per haver portat una criatura (o dues, o tres…) durant nou mesos. Està molt més acceptada la panxa cervesera que la donada per l’embaràs! I si a més la mateixa dona decidís no depilar-se…, dubto que algú no l’assenyali amb el dit i digui: “qué fuerte, qué fuerte… has vist? No es depila… el que em quedava per veure…”. I probablement afegeixi: “…guarra”.

Suposo que queda prou clar que no és el mateix. Moltes d’aquestes presions les he notades  en les pròpies carns (mai millor dit) però he de confessar aquí, en petit comité, que  hi ha moltes d’aquestes convencions que me la bufen. Entre elles les de tenir els pòmuls més no sé com, les tetes més tirirí o les ingles més tarará. Me-la-bu-fa.

Però es veu que hi ha dones a qui no. Volen treure’s la papada, la celulitis, les potes de gall. Volen canviar-se el nas, els pits, els llavis… I tot lluitant amb la cirurgia estètica en contra de  la força de la natura i la de la gravetat (que encara és més puta) .  Senyores, senyores! Que el que ha de caure, caurà. I el que s’hagi d’arrugar, s’acabarà arrugant per molt que s’hi esforcin. I els diria més: l’edat que tenen quan surten del quiròfan és la mateixa que abans de passar-hi encara que es vulguin fer il·lusions.

Si passar-se la vida obsessionada amb l’estètica ja em sembla trist, optar per la cirurgia quan no resulta necessari, encara  m’ho sembla més. I si passar pel quiròfan ho trobo estúpid en un 95% dels casos… anar a operar-se a “la senyorita pepis del barrio”, porque tiene el “botox” más barato de la ciudad, em sembla imperdonable. On vas dona? Atura’t i pensa! Que dic jo que si les calces del mercadillo es fan transparents a la segona rentada, la silicona de 2€ el quilo, no pot donar gaires garanties! Per l’amor de Déu! Però en què pensa la gent? Projectes vitals tant importants com fer-se reflexes rossos o posar-se ungles de porcellana poden treure’t el son, però no la salut. Ara, injectar-te productes o passar pel quiròfan només per evitar que se t’arrugui la pell del voltant dels ulls, és de jutjat de guàrdia.

Diuen al TN vespre que s’ha desmantellat un “senyorita pepis del barrio” al carrer muntaner on feien servir productes tòxics i prohibits a la unió europea. Hi ha diverses persones afectades… que en tinguin coneixement. Però podria haver-n’hi més perquè els efectes nocius poden aparèixer amb el pas dels temps. ( Apa mira, com les arrugues!)

I de veritat que no vull dir-ho, però… en sentir la notícia em vénen ganes de dir: si és que ja t’està bé, per petarda!

Nota: M’agradaria saber què volen a arreglar-li a la de la foto. No n’hi havia una amb arrugues per fer-ho més real?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s