Atac zombie o ganes de fer passar l’estona

Quin gran món aquest dels zombies. M’agraden, em diuen no sé què. Estan allà arrossegant-se amb una gana infinita però amb poca velocitat cosa que dona la sensació que no han de ser tan difícils d’esquivar com les pel·lícules ens volen fer creure. Els zombies tenen un paper alliberador que ja voldrien proporcionar molts coachs i psicoanalistes. Van pel món oferint-te la possibilitat de descarregar amb ràbia tota la tensió acumulada tallant-los el cap d’una tacada i sense el més mínim remordiment. Qui et jutjarà si li voles el cap a un zombie, eh? No hi ha judicis morals només descàrrega gratuita.

Tot i així ara em faria mandra haver de fer front a un atac zombie, mira. Dels tots desastres cinematogràfics possibles que et posen en situació límit… el que més mandra em fa és el dels zombies. Un “mecanoscirt del segon origen” amb temps per pensar, planificar, veure possibilitats: portable. Un atac químic que deixa grogui mitja humanitat i els supervivents han de trobar-se per fer-se costat…, viable. Però en els atacs zombies ja se sap que sempre hi ha presses per tot: per arrencar el cotxe, per pujar escales, per sortir dels túnels, per recollir menjar d’uns grans magatzems abandonats… Per mi això de còrrer, encara que pugui semblar incoherent, treu emoció a l’assumpte. Ara de sobte “corre, corre que la del quart segona és una zombie que ens vol atacar i menjar-nos el cervell; tanca la porta i mirem d’escapar-nos pels terrats a buscar un lloc segur, però ai, que cap del veinat fa gaire bona cara i arrosseguen una cama de forma sospitosa, corre anem per la “puerta de atrás” (que aquí no tenim, però que hauríem d’exigir en edificis de nova construcció, perquè va bé tant en atacs zombis com en persecucions policials)”… Buf. Amb la calor que fa, no tinc ganes de fer res amb pressa. I menys còrrer davant d’un zombie.

Volia compartir-ho amb vosaltres per si hi ha algú que tingui en ment fer esclatar una situació apocalíptica aquí a casa nostra en el que queda d’estiu: cenyiu-vos a inoculacions de conseqüències tranquil·les, d’acord?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s