Mea culpa?

Ho confesso. Sóc culpable de ser mestra. Ho sóc i a més treballo a l’escola pública. En una escola convecional de les que estan al servei del govern de torn i on tradicionalment s’ha tancat a les criatures per adoctrinar-les i convertir-les en ciutadanes i ciutadans submisos i bones treballadores a mercè dels mercats. Cada matí em llevo amb la intenció de manipular i deformar les habilitats dels meus i les meves alumnes per tal de donar menjar fresc al monstre del capitalisme. Procuro capar la seva capacitat creadora, inhibir els seus instints i desviar la seva atenció cap a coses que no els importen ni  importaran mai de la vida. Creieu-me, em vaig fer mestra precisament per tot això. I vaig triar l’escola pública justament perquè em semblava la millor manera d’estar supeditada als dictats de l’estat gràcies a un curriculum manipulador, estandaritzador, mutilador d’individualitats…

I us diré més. També sóc culpable de ser mare. Perquè, pel que sembla, hi ha una mena de conxorxa galàctico-universal destinada a fer sentir culpable una mare (i per descomptat un pare, però avui parlo per mi) per absolutament tot el que fa. Sóc culpable d’haver donat poc temps el pit al meu fill, culpable de no haver parit a casa, culpable d’haver-me deixat fer una cesàrea,  culpable d’haver-lo dut a la llar d’infants. Sembla que amb tot això he fet un mal irreparable al meu fill i que provablement hauria d’esterilitzar-me per no seguir portant a aquest món més criatures del meu estirp.  Mea culpa.

Però no pretenc jutjar a ningú, no. Ni als que prediquen l’educació lliure i després tenen fills i filles adolescents indomables. Ni als/les que defensen a capa i espasa la lactància materna però compren al carrefour i afavoreixen un model nociu i destructiu per les persones i la terra. Ni a les que pareixen a casa pagant una millonada que la majoria de famílies no es poden permetre.

Oi que és desagradable parlar de forma tan reduccionista i taxativa de les persones que han pres aquestes decisions? La relitat té molts més matisos.

Per això penso que hi ha discursos que caldria revisar i moderar i entrevistes com la que cito a sota em semblen inapropiades, desagradables i poc curoses.

Apunts com…

“[…]En varios estudios han encontrado que los niños con 6 o 10 años, que han estado mas tiempo en la guardería y han empezado mas pequeñitos, son los que muestran mas agresividad con sus compañeros y peor comportamiento en las escuelas[…]” És clar que sí. Està més que clar. La culpa és de les mares que s’han incorporat al mercat laboral i ja no poden estar amb els seus “retoños”. Ole tu. Per si la família que ha de deixar la criatura a la llar d’infants i no l’ha pogut tenir a casa no li hagués costat prou, un motiu més per culpabilitzar-se.

“[…]lo cierto es que al menos en España las actuales generaciones de adolescentes, es decir de jóvenes que son precisamente los que empezaron a ir a la guardería, parecen que son los que mas tardan en independizarse, los que mas tardan en separarse de sus padres[…]” Si hi ha alguna sociòloga o sociòleg a la sala segur que estarà encantada de contrastar aquesta dada tan irrefutablement fonamentada.

“[…]Pero los vemos durante años, bebes muy pequeños hacinados, hacinados en las clases, con 8 niños y una sola persona que los cuida[…]” A veure què en pensen les mestres de les escoles bressol de la paraula HACINADOS.

” […] no creo que sea misión de la escuela ocuparse de las emociones de los niños o de su crecimiento como persona… para eso está la familia, es decir la escuela está para lo que está. De formar a mi hijo como persona me encargo yo. Yo lo envío a una escuela para que le enseñen las matemáticas y química. Lo triste es que la escuela esta dejando lo que sabia hacer y hacia bien, parece que no lo hace, y ahora intenta hacer cosas que no son su misión y que tampoco las hace bien[…]” Un comentari com aquest a la web de la pel·lícula que es presenta… (La educación prohibida) És com a mínim, xocant.

…Són perles dignes d’anàlisi.

Tothom té un mea culpa per entonar? Potser no.

la educacion prohibida entrevista a carlos gonzález

Anuncis

One thought on “Mea culpa?

  1. Jaume ha dit:

    Bé, l’entrevista està plena de coses raonables, però poc aplicables per a la majoria i a curt o mitjà termini. Tot això de l’educació lliure i tal, es com una mica elitista. Hi ha molta gent que pensa, i com aquest senyor, pensa coses molt certes i molt boniques, pero son coses que estan fora del context del món en el que vivim. Que siiii, que hem de canviar aquest model de món en el que vivim… però sortint del context no aclarirem res. Hi ha venedors de fum, venen fum de tots colors. Hi ha gurús i molta gent desorientada amb sed de gurús i diners per pagar-los.
    Qualsevol persona que va a un bar sap arreglar el món, i hi ha tants mons ideals com persones. Jo vull veure als pensadors que pensen en el mon real, que veuen aquella errada concreta i la corregeixen, sense esperar a que els astres s’alineen i per entrar en una nova era de pau i amor.
    Si no saps com es pot fer per a que la majoria de la gent pugui deixar de treballar o treballar menys per a estar amb els seus fills, dir que els nens passen poc temps amb els pares, no aporta gran cosa.
    No se qui deia que no es pot derivar del ser l’haver de ser. A la pedagogia fa falta algo que els ideòlegs, els integristes, els gurús, etc… no ens donaran. Podem fer mes coses amb els pocs recursos que tenim que amb els que realment no tenim ni tindrem.

    Jauman

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s