Quan plou i tu fas veure que no ho notes…

Coneixeu la situació de quan comença a ploure i tu dius: No és res, són quatre gotes? Aquell moment orgullós en que saps que hauries d’haver agafat el paraigua però que (com que t’ha fet una mandra enorme buscar-lo) finalment no l’has agafat? Doncs tinc la sensació que hi ha na bona part del nostre país que viu d’aquesta  manera. Parlen de crisi, de dificultats i de mals moments, però ni es mouen, ni lluiten, ni busquen solucions. De debò que no els entenc. No puc entendre que et deixis trepitjar i alhora diguis que no va amb tu. Potser és que la trepitjada era a discreció i el teu cap esclafat, un dany colateral. Un dany menor. Insignificant. I aquesta el quit de la qüestió: bona part de la societat on vivim se sent insignificant. Ha estat entrenada per ser cañí i sentir-se’n. Per ser menys, per sentir-se poc amb ganes de ser com els que en tenen molt. I amb tot aquest entrenament d’anys i anys tenim un bon gruix de societat desmobilitzada que en el seu caminar servil, acota el cap, rondina entre dents i veu telecinco per estar infraormada.

Entenc que així no es pot contrarestar cap atac. Amb mitja població anestesiada pel somni escombraria de ser nous-rics i un altre bon percentatge de zombis democràtics que erràticament prediquen que la millor opció és no anar a votar quan hi ha eleccions perquè no se senten representats. S’ha de ser curt de veritat per deixar anar frases com: “no crec en el sistema democràtic perquè tots els polítics són uns corruptes” però anar feliç i sistemàticament a comprar a grans cadenes de distribució, portar roba de les mateixes marques que el 70% de gent de la teva edat i anel·lar un cotxe, una casa (propis) i per tant una hipoteca que et facin ser persona de bé. Això filla! En el democràtic no, tu confia en el sistema financer i econòmic de merda que ens ha dut a la crisi on som i tot t’anirà tot requetebé.

Quan plou i fas veure que no ho notes… pot ser que et prenguin per idiota.  Però podria ser també que de tant ploure et trobis amb l’aigua fins al coll, i mira tu que sense adonar-te’n, t’ofeguis.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s