Amb el lliri a la mà

Una tarda qualsevol, mentre estàs asseguda jugant amb el teu fill t’adones que tot el que li has explicat, ensenyat, dit, cantat… ho has fet en català. Que li has dit mil vegades t’estimo, que quan pateixes per ell ho fas en català i que quan et pregunta: mama, què és això, li ensenyes en català. I és que mai t’havies parat a pensar en quina llengua li havies d’ensenyar les coses, perquè la teva és el català, la que et surt del cor, amb la que t’expresses, penses i somies…

Però un vespre qualsevol mentre escoltes les notícies t’adones que hi ha moltes que no ho entenen, que creuen que l’has apresa a l’escola com una anècdota i que te la ensenyen per a que l’usis per donar pel cul. Pensen que no és prou bona, prou vàlida i volen imposar-te’n una altra. Una que de fet ja coneixes i que uses amb amics, parents i fins i tot amb els avis. Que uses amb correció i que entens perfectament, però que no és la teva, la que t’identifica.

L’última pixada fora de test del PP m’entristeix profundament. Mira que n’estan fotent de grosses però aquesta els acaba de retratar ben bé com són i  això em preocupa. No m’hagués imaginat mai que hauria de preocupar-me per si puc o no puc utilitzar el català quan sóc a l’escola o per si hauré de fer objecció a una llei que dicta que el català és tan secundari a Catalunya com l’anglès… Què els passa pel cap a aquesta gent? D’on surt tant de rebuig i tant d’odi? Jo no menyspreo els que parlen en castellà, seria absurd no només perquè era la llengua de la meva àvia i de moltes persones que estimo, sino perquè la llengua per mi és part de la identitat de les persones, és el que els ajuda a fer-se una idea de la realitat, és l’eina per comunicar-se, és el que els dóna ales. Cadascú té dret a parlar en la llengua del seu poble, és bonic, enriquidor. I (deixant de banda independentismes i altres tipus de divorci) no veig el problema a un estat que enlloc de tenir una llengua, en té 4, o 5 o 10.

Per mi saber 2, 3 o fins i tot 4 llengües és una font de riquesa. Aquelles criatures que viuen en una família bilingüe (i no parlo ara de convivència català-castellà, sinó d’altres llengües) tenen molta més facilitat a l’hora d’aprendre’n d’altres. És una qüestió d’estructures, de creació de nexes, d’habilitats lingüístiques. Però sembla que això que per a mi (i per milions de persones arreu del món) és obvi,  per als senyors i senyores del PP, no ho és.

La uniformitat, la castració i la estandarització només porten reclusió d’esperit i tancament de mires. I amb persones tancades de mires, recloses i castrades, només podem esperar pobresa de coneixement, rebuig i recels. He pogut llegir a les xarxes socials missatges esperpèntics contra els catalans i catalanes. Alguns absurdament destructius d’altres inequivocament feridors. I per més que me’ls miro, no puc entendre d’on surt tanta ràbia. No entenc perquè algú que no ha trepitjat mai Catalunya pot afirmar que aquí es castiguen nens i nenes a l’hora del pati per parlar castellà. No entenc perquè algú que ha viscut una situació anecdòtica pot afirmar que aquí responem amb menyspreu els qui ens contesten en castellà. No entenc els qui no entenen que la nostra llengua és part de nosaltres, no és un accessori que ens posem per fer un paper. No entenc les qui no respecten els altres només perquè són diferents, d’elles. No els entenc.

Tanta batalla ha de desgastar per força i per si avui no fos tot prou complicat, algú va i afegeix la cirereta de la lluita per la llengua a la llarga llista de deures polítics. Per favor, no tenen res més a fer? Hem d’estar totes i tots malgastant saliva escupint insults de Catalunya cap a Espanya i d’Espanya cap a Catalunya? Amb la de coses que hi ha per arreglar… De debò senyors i senyores de les Espanyes, deixin de tocar els collons. Deixin que la gent parli en la llengua que els surti de la figa, i ocupin-se dels temes prioritaris de debò. O és que estan mirant de defugir les responsabilitats que els pertoquen realment?

Mira tu que potser és que s’inventen cortines de fum com aquesta per tapar la seva prepotència i falta d’escrúpols. Mira què et dic que potser per evitar solucionar els temes que realment estan enfonsant la vida de molts catalans, gallecs, extremenys…  s’inventen titulars sensacionalistes per distreure el personal. Mira tu que potser s’estan adonant que se’ls comença a veure el llautó i que tant filldeputisme no es pot ocultar indefinidament….

Doncs mira tu que potser un dia d’aquests totes i tots els que sembla que anem amb un lliri a la mà ens cansem de tanta tonteria,  ens apropem a vostès, els fem una ofrena i els exploten tots els lliris enmig dels morros.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s