No volen com jo em pensava

L’altre dia mentre passava l’estona fent anar l’internet del móbil, vaig topar amb una notícia de titular curiós; parlava de com una coneguda marca d’automòbils amb fàbriques al nostre país havia negociat amb els sindicats la via per no deixar tanta gent al carrer. Els havien promés un cotxe. Em va fer gràcia. Sona estrany. Òbviament no un per cadascú, sinó un nou model de cotxe que l’empresa es comprometia a fabricar aquí enlloc d’endur-se’l per produir-lo a l’altra punta del món.

Es veu que fa temps ja els havien promés una furgoneta (no em direu que descontextualitzat no sona graciós: “va, vinga, farem una furgoneta…” com el qui li diu a la criatura “bé d’acord, ens quedem al parc cinc minuts més….” . Però no és qüestió per riure si d’aquesta manera el comitè d’empresa havia aconseguit salvar alguns llocs de treball més.

En fi, vaig pensar, un món ben estrany el nostre. Diferent de com l’havia somiat. Quan era petita i m’imaginava el futur ho feia des de dos punts de vista: el món proper (la casa on viuria, si tindria fills o filles i en què treballaria…) i el món en general (la ciutat, els cotxes, la manera de comunicar-nos…) I avui, 20 anys després potser el meu món proper s’assembla una mica a com volia que fós, però ai el món en general! No és el que hauria: Res de teletransportació, res d’hologrames per trucar a la tieta d’austràlia, res de “tres conchas” als lavabos…  2013 i els cotxes només volen per deslocalitzar-se!  A la mínima de canvi les empreses s’enduen la producció i llestos. Ben mirat, en aquest futur nostre no només volen els cotxes, també la indústria tèxtil, la del moble…

A hores d’ara  hauríem de viure en ciutats asèptiques de cotxes flotants amb vies de tren elevades, robots venedors i policies somrients que saluden dient:“propicios dias!”  Però “rien du rien”. Potser vosaltres també us  n’havíeu adonat i em sembla que és millor que no fem còrrer la veu. Sembla que hi ha gent que n0 recorda  com deien les pel·lícules de fa 20 anys que haurien de ser les ciutats en el futur. Deixem-ho així perquè n’hi ha que s ‘estan quedant sense idees per especular…

De fet, si ara ens entrés la pressa per fer d’aquest futur un futur més “futur”, no vull ni pensar on acabaríem. Si ja tenim  aeroports que no tenen avions, un traçat d’alta velocitat que mai ens servirà per anar més enllà de les nostres fronteres i fòrums de les cultures plens d’edicificis buits… Què faríem amb vies elevades i aerocotxes? Menjar-nos-els amb patates, ja us ho dic jo.

volador

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s