Més soles que la una

Es parla molt sobre educació, últimament. No sé si serà perquè sóc mestra i estic més atenta al tema… però el cas és que la paraula escola sona fort en els darrers temps. Sobretot si va acompanyada del mot pública i del substantiu retallades. Estan exprement l’escola pública mirant d’esborrar-la del mapa amb propostes disfressades de millora. Òbviament els mitjans de comunicació se’n fan ressó. I apa, esmorzem, dinem i sopem escola i retallades. El cop de tisora del meu sector és un més dels molts que està donant l’administració i arreu se’n parla com es parla també dels milions de persones aturades, de la privatització de la sanitat, dels desnonaments…

Però si faig una revisió de la meva (i paral·lelament nostra) història recent, em fa la impresió que he sentit parlar massa sovint d’educació/escola. Massa sovint pel meu gust, és clar. Recordo unes quantes reformes educatives tintades de diferents colors polítics, recordo presentadors de televisió dinamitant repetidament i incansable la ja feble consideració social del col·lectiu de mestres, recordo la crítica social cada cop que els mestres sortien al carrer… (“de què es queixen amb la de vacances que tenen…”)

Fa unes setmanes el programa Salvados de la sexta, va emetre un reportatge sobre l’educació a Finlàndia, que personalment vaig trobar molt interessant. Em consta que no sóc l’única. Però probablement en el meu entorn més proper sí que vaig ser la única amb ganes de tallar-se les venes un cop acabada l’emissió. Veure un model com el Finlandés (entre d’altres) amb els temps que corren és per posar-se a plorar. Un model inclusiu, equitatiu i generador de concili família-escola, que aquí només podem somiar. Deia una mestra que poca gent a Finlàndia triaria una escola privada enlloc d’una pública, no tindria sentit perquè totes ofereixen un a bona educació, triis quina triis. Mira, com aquí. Igual, igual.

Però si t’escoltaves el reportatge amb atenció (mentre inevitablement pensaves: “uau, Finlàndia! Quina enveja, aquests sí que saben fer les coses. Però quin fred, no? Em faria mandra a mi treballar amb tant de fred. Veus, tenen un pacte per l’educació i sigui qui sigui qui governa no toca l’escola a conveniència seva…Si aquí deixessin de marejar-nos amb reformetes toca collons, si tinguessim un model públic de veritat, si…”) hi havia un moment que se t’encenia la bombeta: Pling! Consideració social de la feina de mestre. Sous. Formació.

Acabaramus! Sí és que amb això no podem competir. Per si no en tinguessim prou amb la concepció de: “escola pública, escola dels nouvinguts/des”, hem de lluitar contra arguments com “les escoles de pago donen millor formació”, o “fer de mestre és senzill; no és una carrera, és un curset”.

– De què treballes?

– De mestra. Ui, que maco, amb els nens.

– No, amb nens, no. Amb nens i nenes. Lo de les escoles unisex és cosa retro o de l’opus. I a mi no em va ni lo un ni lo altre.

Davant de converses com aquesta, com coi has d’anar explicant que tu no ets mestra perquè t’agraden les criatures? Creus que estaran per escoltar que en el que creus és en l’educació, en acompanyar els nens i nenes en el seu creixement i descobriment? És igual. Si tenim les escoles de magisteri i les llistes d’interinatges plenes de gent que vol ser mestra/e perquè és una feina senzilla o perquè no tenien res més, com hem de fer front al descrèdit?

Si encara hi ha famílies que creuen més en la paraula del nen/a què en la de la mestra que els aconsella?

Jo hi ha jornades que sento que estem més soles que la una. L’escola i les mestres. Deien al reportatge de l’equip de Jordi Évole que a Finlàndia és habitual que algú demani lliurar a la feina per anar a una reunió amb la mestra o el mestre del seu fill/a. I no només això, si algú no acudeix a aquestes entrevistes està mal vist. Fins i tot l’escola es pot plantejar comunicar-ho als serveis socials. Permeteu que em repeteixi: Mira, com aquí. Igual, igual.

Fa poques setmanes una companya de feina explicava, de forma anecdòtica, que un metge de capçalera no havia volgut fer un justificant d’assistència a una família que havia anat a visitar la nena. Nosaltres sempre demanem aquests justificants, és una qüestió de control de l’absentisme. Quina va ser la nostra sorpresa quan més companys i companyes van ratificar el que deia la mestra! No era només un metge de capçalera, si no més d’un (o una) que al·legant manca de temps en l’atenció dels seus pacients, estan deixant de fer justificants d’aquest tipus… Potser hi ha centres on les persones d’administració són les encarregades de fer aquest breu paper, i no els metges. Però en qualsevol cas, quina gran mostra de col·laboració entre professionals!

Entre EAPs desbordats, equips de Serveis Socials ineficaços i pediatres desentesos, quina merda de xarxa professional recolza el seguiment de les nostres criatures?

Suposo que tothom escombra cap a casa i sé del cert que de mestres de pacotilla n’hi ha molts, però conec molt bones professionals del sector que es troben amb criatures que necessiten logopèdia però que no hi ha lloc per derivar-les, amb nens i nenes que falten sistemàticament a l’escola i assistents socials que responen amb un: “amb aquesta família millor no ficar-s’hi”, o pediatres que reben demandes de derivació per revisar la vista d’un nen i deixen anar un: “aquesta mestra no s’entera”. Per tots els casos un hashtag enoooorme #oletu.

Si les xarxes no funcionen, els serveis a oferir són cada vegada més limitats i l’opinió pública només critica de forma destructiva, ja podem anar veient reportatges de Finlàndia amb renos, trineus i saunes i tot. Com no entenguem que l’educació pública (igual que la sanitat) són una qüestió bàsica pel benestar d’una societat sana, poca cosa farem.

Òbviament, és una opinió personal… 😉

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s