Rampells infantils

Que estupenda és la gent quan va al volant d’un vehicle! Allà amb el seu posat de paciència infinita; amb la seva cara de comprensió i les paraules de tolerància i respecte cap als altres conductors i conductores. Aquells somriures enmig de l’embús de les 8 del matí. Aquelles mirades de complicitat entre les motos i els taxis, que deixen llegir entre línies que se senten part d’un mateix batec.

És quan ens posem al volant que realment podem sentir el progrés. Tenim la capacitat de sortejar el temps i això ens fa estar feliços. Quan conduim retornem a l’essència. No podem evitar fer  gestos d’allò més expressius amb les mans i amb la cara per comunicar-nos amb l’altre. Gestos que indiquen  si us plau, passi vostè primer, no faltaria més. Gestos que diuen, no pateixi, m’ha tallat el pas però comprenc totalment la seva pressa. Gestos de ves-te’n a la merda, atontat! Però tu on t’has tret el carnet, inútil?? Ui.. perdoneu, se m’ha escapat. No ho he pogut contenir ni un minut més.

Em considero una persona força calmada. Puc afrontar amb paciència i assertivitat situacions complexes com que se’m colin a la cua del forn. Sóc capaç de parlar amb temperança i fermesa amb una teleoperadora que em vol vendre allò que no vull comprar. Però al volant… em transformo. I em sembla que com jo, hi ha moltes persones. Estan per tot arreu. Potser ara mateix al teu costat. Sé que igual les miraràs als ulls i pensaràs que són normals, però no. Guarden un animal a dins. Un depredador automobilístic. Són aquelles persones que de cop i volta deixen anar un seguit de paraulotes extremadament grolleres, feridores i malsonants dirigides a un conductor o conductora que ha fet alguna cosa que no els ha acabat de semblar bé. Els (ens) reconeixeràs perquè a més de soltar tacos posen (posem) una cara d’enagenació, fora del normal, i fins i tot poden (podem) arribar a fer una mica de por. Però encara es més terrorífic veure com es transformen i canvien d’opinió en un obrir i tancar d’ulls. Els i les pots veure queixant-se: “Gràcies imbècil per no cedir-me el pas, que no ho veies que estava posant l’intermitent!? Ja veus tu què et costava frenar una mica i deixar que m’incoporés…” per, acte seguit, passar a dir: “Mira’l, mira’l el listo! Ara vol incorporar-se per tot el morro. Doncs t’esperes, que per alguna cosa tens un ceda.” Chinpun!

Però és que no m’estranya que ens trastoquem. Això de la conducció ni és normal, ni pot ser sa. Aquells munts de persones tancades en els seus cotxes a primera hora del matí, para i engega, para i engega… Aquells embussos inhumans que fan perdre la noció del temps, la distància i l’existència humana! Potser hi ha qui ho porta amb més dignitat. Però jo ho trobo desnaturalitzant i  per això em torno un pèl com el dr Jekyll i mr Hyde.

Podeu pensar que d’aquí ve el títol del post Rampells infantils. Però no. Els meus (com el de les presones que esmento) no són infantils, de cap manera. 😉 De fet venia per una anècdota que vaig viure ahir.Tornant de fora de Barcelona, vam entrar per les rondes, on per fortuna no hi havia gaire trànsit. Anant pel carril de més a la dreta (el de les sortides i incorporacions) de sobte vam trobar-nos que tothom frenava en sec, i fins i tot alguns vehicles van estar a punt de tenir una topada. Acte seguit, tothom vam posar l’intermitent per mirar de sortir d’aquell carril i vam trobar-nos, obviament, amb la “comprensió gairebé celestial” dels conductors i conductores que venien. No en va frenar ni un! Semblava talment que diguessin: ” jaja fo-teu-vos, anaveu pel carril equivoca-at, nyi nyi nyi-nyi!” A aquests rampells em referia. Va resultar que el que passava al carril de la dreta era que hi havia un vehicle avariat. No volíem sortir d’allar per anar més ràpids, ni per fer zig-zags innecessàris. Però és clar als altres conductors i conductores tant se’ls en fotia.  Com pot ser que ens tornem tan infantils i tan animals alhora si conduir és un acte tan poc natural? Un dia en faré un estudi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s