Vida adulta

Hi ha un moment de la teva existència  en que t’adones que estàs de ple a la vida adulta. No té a veure amb l’edat ni amb les arrugues. Ni tan sols amb el fet primer de tenir una criatura. Té a veure amb coses més profundes. Coses que de petita no et podies ni imaginar.

Quan un matí et lleves i enmig de lleganyes descobreixes que no tens aigua calenta, que la rentadora ha decidit espatllar-se i que la connexió a internet et fa el buit; quan un bon dia observes que l’obra que t’han fet a casa no ha quedat com demanaves i has d’anar a reclamar o quan has de triar quina companyia de telèfon, gas o electricitat et dóna millors prestacions… Aquestes situacions, entre d’altres són les que realment t’indiquen que, impepinablement t’has fet adulta. Bé, de fet, no són ben bé aquests moments en si quan reflexiones sino els que arriben uns minuts després on et descobreixes amb ganes de sortir corrents i posar-te a plorar, cridant al papa per a que t’ho solucioni.

Si sents la mandra que et fa haver d’enfrontar-te a la burocràcia, si tens les mateixes ganes de triar entitat bancària que de que et fotin una patada al cul,  és que estàs entrant innegociablement  en la vida adulta. “Tinc ganes d’independitzar-me i anar a la meva”, penses d’adolescent. “Vull fer-me gran per fer el que vulgui”… Santa innocència! Tu en aquell moment no ho saps però això de l’adultesa és quelcom més obscur del que t’imaginaves. Hi ha una conexió còsmico-terrorífica entre vida adulta i capitalisme que ningú t’haurà explicat i els pitjors trànguls de fer-te gran passaran per la paperassa, els números, les transaccions… Per què serà? Hi haurà un complot? A mi en aquestes situacions m’agafa una mandra tremenda. Sento enyorança de l’infantesa i voldria no haver de prendre decisions més enllà de les que necessito per decidir què em faig de sopar.

Però arribades a aquest punt, i per ser sincera, he de dir que he exagerat una mica. Hi ha coses més importants, moments més humans que marquen el pas de jove a adulta. No tot és economia i signatures electròniques. Per sobre de tots els moments que he esmentat n’ hi ha un  de realment significatiu; EL moment, diria jo. I és quan en un dinar familiar a casa dels teus pares, entres a la cuina, et poses a xerrar amb la mare i mentre obre la porta del forn t’assenyala la paella i et diu: què et sembla nena, la trec ja? Aquell dia sí. Ja no hi ha marxa enrere. 😉

 

 

 

 

 

Anuncis

One thought on “Vida adulta

  1. Laura ha dit:

    No hi puc estar més d’acord, visc amb por perpètua que se m’espatlli un electrodomèstic. I a més, per acabar-ho d’adobar, visc sola. Això sí que és entrar a l’adultesa d’una hòstia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s