Autoselfies dels collons

M’agrada la fotografia. Trobo fascinant que un petit aparell pugui captar un instant i congelar-lo per sempre més… i al meu fill. Sempre que veu una càmera fuig esperitat dient fotos no. I just en aquell instant jo no puc evitar pensar: sí, sí… quan tinguis 14 anys i tinguis una necessitat imperiosa de fer-te selfies en totes les situacions possibles, ja en tornarem a parlar de la teva aversió a la fotografia.

IMG-20140731-WA0000Els selfies o autofotos-de-tota-la-vida, s’han posat de moda i s’han convertit en una plaga difícil d’aturar. Les xarxes en van plenes i el tema, que va començar com un mosaic de cares gracioses treient la llengua i somrient, s’ha convertit en un mural de noies fent morritos, gent fingint que dorm i mirades perdudes en l’infinit. No és que jo no me’n faci, d’autofotos, però trobo que a nivell agregat, el tema se’ns escapa de les mans. Diuen que ara està a l’última fer-se selfies de després de tenir relacions sexuals… Mare meva! Menys mal que quan jo tenia 17 anys, no existien les xarxes socials i que fer-te una autofoto era una de les pràctiques més arriscades del món de la fotografia.A veure qui era la guapa que es feia més de dos selfies, comptant només amb un carret de 12 fotos! Potser amb un de 24 t’entrava una crescuda i te’n feies tres, però la decepció era majúscula quan en recollir el revelat, descobries que sorties amb els ulls tancats, o que només se’t veia una orella. Com per provar de fer-te’n també després de cardar, i sorprendre’t amb que només se’t veu… un pit.

En aquella època, fer segons quines fotos ens feia cosa: quan les vegi el tio que les revela, què? En canvi ara han canviat les tornes: quanta més gent la vegi millor!

I dius: nena, nen veritablement fa molta mandra veure’t al lavabo de casa mirant el mòbil i fent cara de sexy-thing, amb aquestes rajoles roses i aquesta cortina de ratlles de decorat. Que te n’has anat sola d’interrail i no has trobat ningú que et fotografii davant la Torre Eifiel… vale, acceptem selfie. Que estàs fent muntanya amb la família i no hi ha pedra decent que aguanti la càmera per a immortalitzar el cim… d’acord, acceptem sefie. Però que ja portes 8 instantànies en una setmana amb els mateixos morritos… Prou per favor, atura’t i revisa la teva cronologia.

Hauria d’estar regulat per la llei que fos obligatori que per cada selfi s’haguessin de penjar, com a mínim, dues de les tomes falses. Riuríem molt més si poguéssim veure els intents fallats. Ningú es creu que una autofoto surti tan estupenda a la primera, bàsicament perquè totes hem vist gent fent-se fotos a si mateixa. Aquell braç estirat, aquell moviment circular de cap buscant l’angle adequat, aquells intents de somriure, somriure amb dents, llengua fora… tot combinat amb la recerca d’un fons que emmarqui mínimament l’entorn que volem mostrar. No li treurem mèrit, no és fàcil: quan tens la cara correcta, del fons no se’n veu res de bo. Quan s’intueix mínimament què hi ha darrere, t’adones que t’ha quedat cara de panoli. I és que la llargada dels braços és la que és, em sap greu, però és així. La crua evolució ha fet que als omínids actuals se’ns hagin escurçat els braços en comparació amb els nostres avantpassats. Amb lo bé que ens haurien anat uns braços llarguíssims per poder-nos fer selfies! Si és que…

Però escolteu, cap problema. Si la natura ha estat despietada amb nosaltres i poc previsora, ja està la nostra creativitat per trobar solucions. Aquesta setmana mateix, mentre passava per davant la casa Batlló (territorio comanche) vaig veure LA solució. Un noi portava una mena de pal metàl·lic extensible i articulat que li permetia fer-se autofotos amb una distància suficient com per captar tot el que cal, en aquest cas, amb decorat de gaudí inclós! La leche! Perquè demanar a algú que li faci la foto des d’una distància que humanitzi la fotografia en conjunt, no podria ser? Ai no, que tonta; aleshores no seria un selfi. Seria una fotografia sense més. I això, no mola.

Igual que no mola arribar a un lloc i mirar-se’l, passejar-hi, viure’l i marxar sense cap foto. Impossible. Impensable. Com l’ensenyariem llavors? Com el penjaríem a les xarxes? Com podria la gent regalar-nos la vista amb munts de «m’agrada»?

No fer-me autofotos durant les 24h del dia? No fotografiar les olives de l’estupendu vermut del diumenge? No sé com se m’acudeixen coses tan esbojarrades.

Anuncis

One thought on “Autoselfies dels collons

  1. Laura ha dit:

    Lo dels selfies s’està anant de mare però de veritat… jo a twitter segueixo a @La_Reventaita i els seus tuits sobre la penya que es fa selfies són per pixar-se!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s