Avui aniré a votar

Avui aniré a votar i no sé si servirà d’alguna cosa. No aniré a votar per tu fill, que no saps de què va tot això i que t’interessa més com construir vaixells pirates desmuntant tota l’habitació que qui governa; ni per tu filla, que estàs més preocupada per com fer-te arribar el xumet a la boca que pels pressupostos de l’estat. He de dir que el tema del procés us vagi fran, perquè us seré sincera: a mi també em va gran. I comprenc que us interessin més coses com a què fan olor els pets o com xupar-se el dit gros del peu que el que passarà avui 9 de novembre.

A mi em va gran entre d’altres coses perquè la pregunta de “vol que catalunya esdevingui un estat?” no està feta per mi. No sé què dir. Abans de respondre em vénen al cap trenta mil preguntes prèvies que malauradament ningú ha acabat de contestar satisfactòriament, i per acabar-me de rematar van i em pregunten “vol que aquest estat sigui independent”?  I digueu-me curta, però a mi se’m penja el sistema. Li veig tants peròs, tantes incerteses al tema que no ho tinc gens clar.

Si viatjant pel món em pregunten d’on sóc jo sempre dic: de Barcelona. És fàcil que t’ubiquin amb celeritat, per això del Barça, la Sagrada Família, la sangria i olé. (?) I quan acte seguit em diuen: Ah! Española! Dic jo, No! Catalana! No en tinc cap dubte. Sóc catalana de les que li costa trobar la traducció al castellà de pèsol o espígol; de les que va parlar el castellà quan va començar a anar a l’escola perquè a casa ningú no el parlava; de les que deia el vers del “sóc petiteta així…” el dia de Nadal i passava una barretina per recollir uns duros… Però tot i així no tinc clara la votació.

Com a catalana  de raça  que sóc (d’avis aragonesos i andalusos) no m’agrada que des d’alguns sectors d’Espanya ens insultin i ens menystinguin. Em fa angúnia pensar que hi ha unes quantes que ens tenen un odi visceral (sense fonament) dels que costen de controlar. Em posen nerviosa. No suporto el Gobierno d’España, amb el seu posat conservador pare de la pàtria que ho omple tot de caspa al seu pas. Els trobo descaradament falsos, bruts i despreciables. Però em consta que España no és això en la seva totalitat. De votants inútils n’està el món ple. Però que hi ha gent amb molta canya a la resta de l’Estat, està més que clar. Molts escupirien al Gobierno sense pensar-s’ho dues vegades. Però tot això per mi no és suficient per decidir la meva resposta davant les dues preguntes. Tireu-me pedres, si voleu. A cabassos.

D’altra banda tampoc m’agrada pensar que uns quants i unes quantes estan liderant políticament un prusés que hauria de ser de totes. Perquè justament aquests quants i quantes, no són sant de la meva devoció. Són les mateixes que ens han retallat el batec públic i això no s’esborra fent volar la senyera. Em fan una ràbia grossa grossa. Sembla que amb la suposada independència arribaria la fi a tots els nostres problemes, però jo no m’ho crec. Seguirà al davant la mateixa gentussa, aprofitant-se del que és de totes i fent veure que ho fan pel nostre bé. No confio que Converegència i Unió lideri un canvi de rumb que faci de la nostra terra un lloc per a la ciutadania i no pel capital. No hi confio gens.

I així, amb els meus dubtes he anat llegint articles, comentaris, posts… i encara no m’he convençut de res. Sembla que no hi hagi més debat que la punyetera independència i que tanta gent estigui encesa i disposada a votar amb unes energies hercúliques m’entristeix exageradament. On és aquesta força de la gent per altres causes? Per la implicació diària? Enteneu que parlo d’una part d’aquesta gran massa catalana. D’una part dels de les cassoles als balcons. No de totes. Tireu-me pedres, si voleu. A carretades.

Però com he dit al principi, aniré a votar. Per una senzilla raó, estúpida si voleu. Perquè ens han dit que no podem fer-ho. Com que no? Que no podem exercir la democràcia en un pais (suposadament) democràtic? És una broma? Ni parlar-ne. Hi aniré, però no pel meu fill i la meva filla. Hi aniré pels meus ovaris. Perquè tot això sembla una broma de mal gust. I tot i que m’hagi incomodat rebre a casa un panflet cantant les excel·lències (insultants) de la suposada independència o que m’hagi ofès soberanament veure la portada d’alguns diaris dient “nem a votar i votem sí, sí” (perquè entenc que l’important és que poguem votar, no que votem el que els sembla a algunes, digo), jo hi aniré i votaré en blanc. Tireu-me pedrades des del sofà. Me la bufa.

 

 

 

Anuncis

One thought on “Avui aniré a votar

  1. Laura ha dit:

    Exercir la democràcia és això Meritxell, anar a votar sigui la opció que sigui. Està clar que si Catalunya esdevé independent no lligarem els gossos amb llonganissa, i menys si mana convergència, però és el que tu dius: si ens prohibeixen votar, hi anirem amb més ganes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s