Per si es desparramen

Hi ha un programa de ràdio que acostumo a escoltar cada matí que aconsegueix arrencar-me més de dos somriures abans de les 9 am.  És un d’aquells espais amb imitacions, bajanades mil i una mirada irònica de la realitat que va bé per començar el dia. Fa anys escoltava les notícies però ho vaig deixar. Massa per mi de bon matí. Llevar-se amb ganes d’assassinar algú els dilluns, amb ganes de quedar-se sota els llençols per sempre més els dimarts i amb ganes de sortir corrents del planeta els dimecres… va resultar ser too much i vaig dir prou. Vaig decidir que ja llegiria el diari en un altre moment del dia i em vaig passar als programes d’humor. Començar el dia rient em va semblar més bona idea.

Fa poc vaig fixar-me que en aquest programa fan publicitat d’una empresa mooooolt influent del nostre país, que per moltes és un lloc fantàstic per anar a passar la tarda de diumenge i que les que em coneixen personalment saben que no trepitjo ni en cas de força major. Com que no els penso fer publicitat gratuita, us donaré algunes pistes: tenen uns publicistes rancis de collons que només saben deixar caure fulles de tardor i fer passejar noies per llocs estranys, gasten una millonada en llumetes de nadal i tenen com a símbol una figura geomètrica de tres costats pintada de color verd- moc -de -nen -en- temporada- d’hivern. Com que estic segura que ja heu endevinat de quina empresa estic parlant, prossegueixo.

Resulta que cada dia (em sembla) surt la veu d’una noia cantant les excel·lències d’aquests puesto, i explicant què podem trobar al seu supermercat, situat a la planta baixa. Tot immillorable, estupentàstic i a uns preus, que ni t’imagines. Són tan campechanos… Fa unes setmanes,  mentre rosegava una torrada amb mantega a velocitat de “mare- que- ha -de- fer -355- coses -abans- de- sortir -per -la- porta -i -que- està- desperta -des -de- les -6, és a dir mentre engolia la torrada (que podria haver estat un tros de mohama rància i no me n’assabentaria), hi va haver  alguna cosa que em va cridar l’atenció: Pomes fantabuloses en safata de 6. Pam, vaig parar de mastegar. I això és un punt a favor? Que et serveixin les pomes en safates de porexpan i embolicades en plàstic? Doncs ja em perdonaran senyors de la empresa del símbol de color verd moc, però jo ho trobo un despropòsit. De debò que cal que les pomes vagin en safata? Òbviament i trista no és l’únic lloc on pots trobar solucions pràctico-penoses d’aquest estil. Però el to de veu amb que ho anunciaven era de jutjat de guàrdia: “És requetechupi embolicar innecessàriament tot lo embolicable!” Per què cal servir les pomes en safata? Per si es desparramen? Que em dius uns canelons…d’acord, perquè això sí que es desparrama que fa por. Però la fruita? I lo bonic que és sortir amb la bossa de pomes de la botiga que se’t caiguin per terra i que tot rodolant vagin a parar al peus d’un noi extremadament atractiu que vol compartir el llit amb tu! Quina poca vista aquestos del supermercat… Aix.

El que a més resultava ofensiu era el preu de les pomes. Potser algunes ho trobaran una ganga jo ho trobo com a mínim estrany. Que coi han pagat per aquelles pomes al productor o productora? Misèria i companyia si a més tenim en compte que no hauran volgut les pomes que el bon home tenia boterudes, petites o d’un altre color.  ” Oh, és que als clients i clientes no els agraden. Aquestes són molt més maques a la vista. “ Ah, estupendu. I a l’estómac li semblen maques? Ja poden tenir gust de merda de vaca, que sí són boniques i totes iguals, valen per posar-les de cara al públic. I perquè de 6 en 6? I si no en vull 6, què en vull, posem per cas 3, o 1? Déu no ho vulgui, quins pensaments tan retorçats tinc.

En fi, un cúmul de despropòsits. A mi aquell dia l’anunci em va fer pensar en tot això, però segurament molta altra gent que com jo s’empassava l’esmorzar o xarrupava el 1r cafè del dia, van pensar “quin preu més fantàstic i què còmode que em posin les pomes en safata de 6.” És el que té la publicitat de primera hora, pot amb tu. Entra sigil·losa i apa, gola avall amb la llet i els cereals. Sembla realment que tingui la intenció d’envasar-nos les idees i que només puguem servir-les de sis en sis. No fos cas que se’ns desparramin.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s