Fa fred

No massa la veritat, però comença a fer fred. I ja era hora perquè amb els aparadors plens de pares noels, les llumetes enceses de tots els carrers i els polvorons en primera línia a les parades del mercat… seguir amb la calor ja em semblava a mi una broma de mal gust. M’agrada viure en un país amb estacions. Els canvis trenquen a monotonia i això sempre va bé. Quan ja estàs tipa de clor, apa arriben les castanyeres i amb la seva insistència acaben fent fora l’estiu. Que la tardor se’t fa descafeinada i voldries un fred més autèntic, arriba l’hivern. M’agrada tot i que és cert que a  mida que passen els anys els salts entre una estació i l’altra no són com haurien de ser. Són més tirant a surrealistes que a tradicionals. Aquella senyora amb tirants comprant castanyes calentones, aquells carrers plens de gent mostrant l’ampli ventall de fons d’armari del que disposa el barri: sandàlies, botes, bufandes, pantalons de camal curt, tots alhora! Que ja pots nar tu cantant a l’escola: “ja ha arribat la tardor, ja no tindrem més calor.” En fi.

El que dèia… ara sí que puc dir que fa fred però (si us sóc sincera) avui no em surt això de: ja era hora.

Cada dia quan porto el meu fill amb bici a l’escola, triem carrers tranquils esquivant les vies principals per una qüestió de seguretat i salut. Ell sempre m’ho demana: “nem per carrers tranquils, mama.”  Els carrers tranquils són també els menys transitats i justament en un d’aquests hi ha un racó apartat de la vista de tothom. Allà hi dorm un noi. Hi té quatre coses i una motxilla. Aquests dies ha millorat la logística i ha aconseguit una catifa peludeta i un sac de dormir. Cada matí a quarts de nou està allà, arraulit. Suposo que quan surt el sol és quan es deu dormir millor, quan l’ambient comença a escalfar-se. Perquè imagino que les nits han de ser molt dures.

Comença l’hivern i molta gent dormirà al carrer. No entro a parlar de les persones i famílies que les passaran canutes perquè a casa no podran engegar les estufes, ni escalfar aigua per banyar les criatures… No tinc la intenció de fer cap anàlisi sociològic. Només vull mirar de posar-me per un moment en el lloc de tota aquesta gent. Ha de ser molt complicat arrossegar-se per les hores del dia una jornada i una altra, sense rumb concret ni perspectives de tenir-lo. Saber que en quan la son et guanya i tanques els ulls et quedes indefensa i no saps qui pot passar pel teu costat, ni les seves intencions… La gent té por dels qui dormen en un caixer…quina poca vista. Jo els miro i penso que la por la deuen tenir ells de no saber qui entrarà. No m’estranya que abans s’hi tanquessin. I com aquest aspecte, desenes. La senyora que no li dóna diners perquè “ves a saber en què se’ls gastarà” o la que li etziba un “busca’t una feina”. Suposo que a hores d’ara el mite que “no tenen feina perquè són uns ganduls” ja deu haver caigut. Potser la senyora de barri que abans deixava anar la frase tan alegrement, ara té el seu fill aturat a casa i la seva néta a l’estranger buscant-se la vida. I pot ser  (només potser ) que ara s’ho miri des d’un altre punt de vista. (Tant de bo!) I jo li diria a la bona dona que si es gasta els diners en beguda, és cosa seva. Si vostè li vol donar, dóni-li. Si no, calli-s’ho. Potser li semblaria millor que es guardés els seus 20 cèntims, i els meus, els de la veina de la cantonada…i amb els 5 euros que s’ha tret aquell dia es comprés… un piset? Vamos home.

Fa fred i ha de ser dur per ells i elles, però probablement les altres èpoques de l’any no deuen ser una festa. Quan ets una ningú, sense llar on refugiar-te i pensar-te, sense feina per anar-te cobrint els traus, sense xarxa que et reculli si caus… tot el món se’t deu capgirar: El que s’espera de tu, el que està ben vist, el que fa vergonya, res deu tornar a ser com abans. Sobretot la mirada de la gent. No entendran perquè dorms en un racó enlloc d’anar a un alberg, ni perquè tens un gos si no pots menjar tu, ni perquè beus, ni perquè no demanes ajuda… No ho entendran perquè no volen fer-ho, perquè pensar és cansat i més complex que criticar i compadir. Una pena pel desenvolupament neuronal i la promoció de la humanitat.

Per les que sí que penseu (perquè us agrada fer-ho, perquè no ho podeu evitar, perquè teniu temps…) us recomano la pàgina “vagos, maleantes, putas e immigrantes” on, amb molt rigor, es desmunten mites sobre la pobresa i els fenòmens de marginalitat i s’ofereixen elements de reflexió. Val molt la pena.

Anuncis

One thought on “Fa fred

  1. Laura ha dit:

    No entraré a comentar la part dels sense sostre perquè no em vull ni imaginar que se sent no tenint casa. Comentaré la part climatològica perquè a mi les estacions m’agrada veure-les a les pel.lis. Vull primavera-estiu tot l’any!!! Amb dies llargs i vestits de tirants. I si vol nevar, que nevi la última de desembre i la primera de gener. La resta, caloreta si us plau!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s