Conjugant l’haver de

Si creus que t’estàs fent gran, és que t’estàs fent gran. És així. Com quan dius: jo diria que aquest cantant no durarà ni dos dies dalt dels escenaris perquè canta que fa por…i als dos dies, efectivament deixa de cantar per entrar en un reality a ensenyar les vergonyes (del cos i de l’ànima a parts iguals). Si és que hi ha coses que es veuen (a) venir.  Que ja no et fa res canviar un sopar amb les amigues per un vermutet de diumenge, que et fixes més en les potes de gall que en com t’han quedat els cabells, que (si tens criatures) ja no desitges dormir fins les 12 el dia següent, si no simplement dormir? T’estàs fent gran. Indiscutiblement. I entrar a la vida aduta suposa sí-o-sí conjugar l’haver de. Així que a d’altres aspectes que vénen incorporats de sèrie amb l’edat, hem de sumar els HAVERS. Has de tenir una vida estable (casa, família, cotxe, feina un desodorant que no et deixi a l’estacada i si pots rematar-ho amb un fill o dos, millor), has de ser capaç de saber estar en els moments, has de poder afrontar els imprevistos amb determinació i efectivitat, has de saber prendre decisions encertades en els moments adequats… Has de… HAS DE. I vist així sembla una tonteria, però els havers pesen un colló. Potser El saber no ocupa lugar… Però l’haver ja s’encarrega d’ocupar-lo, no pateixis.

El problema és que moltes vegades, aquests havers que sentim tan nostres, no ens els hem ni proposat nosaltres mateixes. Han vingut no sabem exactament d’on i s’han quedat per instal·lar-se. Sense preguntar si són ben rebuts, si et ve de gust que es quedin. I com aquell objecte que va canviant d’un calaix a l’altre de la casa  (tot i que no tenim ni idea de perquè és allà ni de per a que serveix), no els llencem. De vegades ni ens els qüestionem. I és una pena, mira tu. Perquè si un dia decidissis obrir el calaix i fotre’l a la bassa d’una vegada et treuries un pes de sobre i tindries lloc per coses que, de ben segur et faran més profit.

Ara bé, el més trist de tot no és que un cop ens fem grans estiguem tan carregades d’havers-de que ens oblidem d’improvisar, provar, fer el burro en definitiva. No. El que em preocupa és que ens emperrem en fer creure a les criatures que els havers són més importants que els volers. Ens passem (es passen) tota la infància dient-nos el que hem-de i el que no-hem-de (perquè a certa a edat ja ens hem convertit en expertes i és clar, mola poder-ho mostrar) però sovint es descuiden d’acompanyar-nos en el que volem. Així no és d’estranyar que més endavant, amb adolescents de 16 o 17 anys, ens sorprenguem fent un anàlisi de bar palillero entre adultes i dient “si és que aquest noi no sap el que vol”.

Estimades persones humanes: Què costa provar un terme mig? Perquè tenim tan mala memòria? Com és que se’ns oblida amb tanta facilitat que el que ens deien que féssim perquè “ho havíem de fer” feia una ràbia que t’hi cagues? Per alguna cosa feia ràbia, senyores. Hi ha coses que hem de fer per respecte o convivència com no fer-nos pipí sota la taula d’un restaurant. Però n’hi ha d’altres (com tenir fills o parella estable o la mateixa feina tota la vida…) que no tenim perquè haver-les de fer, tot dependrà de si ho volem o no.

Qüestionar-nos els havers no ens ajuda només a nosaltres mateixes, també allibera les altres persones. Viu i deixa viure, això és el que HAS DE fer. La de terapies que ens hauriem estalviat a nivell agregat amb un altre enfocament. Si és que…

encreuament

Anuncis

One thought on “Conjugant l’haver de

  1. Laura ha dit:

    Si hi ha una cosa que no suporto en aquesta vida és quan algú em diu una frase que comença per “tu, el que HAS DE fer és…” deixeu-me en pau!!!!
    I en quant a això de fer-se gran… Si hagues sabut el que és, m’hauria quedat a viure a la infantesa, tot era molt millor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s