Castaween

Dimecres vaig quedar corpresa en entrar per la porta d’una coneguda botiga de productes de festa i disfressa. Molt corpresa. Anava a buscar unes ulleres per disfressar-me de castanyera a la festa de l’escola i collins, em vaig cagar de por! Només entrar hi havia una làpida plena de sang, dos maniquis disfressats de mort  i un tou de teranyina enganxifosa que vaig haver d’esquivar per arribar a l’interior de la botiga…  I a dins hi havia moltíssima gent! No m’ho esperava, la veritat. Digueu-me innocent.  La tenda estava pleníssima de gent moguda per un sotrac de bogeria consumista: de quin color vols que et pinti la cara per fer de bruixa? Pero si te pones esa máscara de zombi no sudarás mucho? Pol, no li donis cops a la forca de dimoni que la trencaràs abans de pagar-la (que dic jo que el Pol, amb uns 10 mesos que devia tenir,  moltes coses més no pot fer amb la forca a part de donar cops…) En fi, molt americà tot plegat. Tan americà que em va costar horrors trobar les ditxoses ulleres de iaia, que la noia em va mirar amb cara de unes ulleres de iaia, vols? No seran unes ulleres d’àvia psicòpata que es menja els carters quan piquen a la seva porta? I per no trencar la il·lusió hallowiniana de la seva mirada, vaig dir-li que yes. I em va trobar les ulleres ella, perquè sola no les hagués trobades ni de conya. Estaven amagades en un racó, entre els nassos de bruixa i les cárceles para penes. (OMG, sí ho heu llegit bé. Que no sé què em fa més por: que m’aparegui en Jack l’esbudellador en un carreró fosc de nit, o embolicar-me amb un paio que utilitzi com a element de gresca sexual presons per titoles).

Com comprendreu, va ser una experiència terrorífica i crec que l’ensurt acumulat em durarà dies. Però a més us he de fer una confessió… A la botiga no hi anava només a buscar coses de castanyada… També hi anava a buscar unes orelles de gat pel meu fill. Sí de gat. Per una festa de halloween. Ho sé, ho sé… En realitat m’excusaré dient-vos que no serà una festa de halloween de debó, serà més aviat un Castaween: Reunió familiar on es mengen castanyes i deixem que els nens i nenes es disfressin i facin por, perquè més por ens fa que es passin mitja vida anant contracorrent de tot el que senten a l’escola (tothom munta festes de halloween menys els teus) i l’altra mitja vida anant a teràpia perquè no li vas deixar comprar-se les punyeteres orelles de gat. Què voleu que us digui… Un cop valorada la situació arribo a la conclusió que em surten més barates les orelles que el psicòleg.

Més tard, tornant cap a casa em vaig mirar l’embolcall de les ulleres i així sense adonar-me’n vaig llegir un fantàstic made in china. Fetes a china, que fort. Què en sabíem de Halloween quan jo era petita? Què en saben a la xina de halloweens, carnestoltes i altres faràndules occidentals? No sé si gaire cosa, però m’imaginava la noia que està mil hores a la fàbrica embossant ulleres de iaia castanyera, que no tenen ni vidre i són de nyigui-nyogui i pensant: per a que coi deuen voler a l’altra punta del món unes ulleres que no serveixen com a ulleres? I se’m va passar la por de cop.castaween

Anuncis

One thought on “Castaween

  1. Laureta ha dit:

    Doncs jo crec que les dues coses poden conviure perfectament. Entenc que als petits (i no tan petits) els agradi Halloween. Al cap i a la fi, la castanyada és menjar castanyes, molt divertit no és. M’encanta la teva idea de Castaween, així tothom content.
    I mira, mentre siguin celebracions, benvingudes les nostres i les estrangeres, que les penes ja venen soles…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s