Ja el tenim aquí! (o perquè fem les coses que fem III)

Ja tenim aquí l’estiu amb les seves tardes llarguíssimes, les seves nits a la fresca i la obligada finalització de l’operació biquini a base de clares, tapes de peixet fregit i gelats de després de dinar. I m’encanta! Com m’encanten les xerrades fins les tantes a la terrassa, els banys a la piscina (inflable) els horaris que s’estiren i es desestressen o anar descalça tot el sant dia. Que la calor ja ho té això: et treu les manies i et fa portar roba còmode i fresqueta. Res d’artificis. Bé, o gairebé res. Perquè sembla que a la nostra espècie li agrada donar dues voltes més de cargol quan ja tenim les coses lligades.

Ara resulta que s’han inventat unes noves sandàlies, la gent les compra i pel que es veu amb el preu també paguen un desactivador del sentit estètic. Per l’amor de Déu, però que no ho veu la gent que aquestes sabates que s’han posat de moda amb una sola de mig pam, són horroroses?? No estem parlant d’un invent tipus pantaló de campana o pitillo, que quan van sortir moltes dèiem: jo això no m’ho posaré ni boja, i després en vam tenir 6 o 7 de cada, no. Parlem d’un calçat objectivament lleig, i en molts casos, incòmode de collons. Això sí, els fabricants es deuen fregar les mans, perquè han agafat les sabates que els quedaven en estoc i els han enganxat una sola model frankenstein i apa, qui dia passa (i venta que fa), any empeny. I és clar, al gent a comprar. És una de les moltes coses que no sé perquè es fan: comprar o reproduir hàbits poc pràctics o fins i tot, incòmodes. Com el de dur totes les coses de platja en bosses de nanses penjades a l’espatlla a risc de patir gangrena al braç.  Veus aquella gent sortint del cotxe per anar a agafar posicions a la sorra amb uns bossots enormes que no fan més que despenjar-se fent perdre la paciència al més pintat cada 3 metres de caminada… Però ningú deixa de dur-les. Tot un misteri. Són molt pràctiques et diuen si preguntes. No senyora. Pràctica és una motxilla penjada a l’esquena amb tot recollidet, assegurant-te que no perds res i que no hauràs de fer cap parada per recollir objectes caiguts a la sorra de temperatura volcànica amb la complicació que això suposa.

Però no. La motxilla no fa platja. I les sandàlies de sempre, no estaven a l’alçada. Què hi farem!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s