Retalls d’estiu

Em despullo i camino poc a poc per la sorra, cap a l’aigua. Noto les algues i les pedres sota els peus, la fredor de l’aigua. I em llenço de cop. No m’agrada això d’entrar sigilosament: si ha de ser “dolorós”, com més aviat ho enllestim, millor. I habitualment no ho és de dolorós; és plaent, contrinyent, estimulant. Sento tot el cos i tot el pensament s’hi concentra, més enllà de les idees,  sóc aquí. I nedo i em capbusso…i arribo al moment més gran de comunió amb mi mateixa: deixar-me surar panxa amunt. Noto els pits fora de l’aigua, les puntes dels peus, però conservo les orelles capbussades i puc sentir-me per dins. Em sento sola i única. Em fa por i m’omple alhora. I parlo sentint-me molt a prop de l’univers des de la sordesa buscada. Quanta pau.

Anuncis

One thought on “Retalls d’estiu

  1. Ester ha dit:

    Què ben descrita aquesta sensació! És un silenci brutal, el que sents quan les orelles estan sota l’aigua! 🙂

    El tenia jo pendent de descriure aquest silenci! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s