Boniques dones

Boniques dones meves, totes. Les que conec i les que no, les que sou lluny i les d’aquí a la vora: vull explicar-vos que ahir una dona sola de cabells blancs i pas cansat va asseure’s al meu costat en un banc sota els arbres. Estava sola, la sentia sola i vaig sentir moltíssimes ganes d’abraçar-la. Abraçar-la a ella per poder abraçar-vos a totes i cadascuna de vosaltres i sentir-vos molt a prop. Tanco els ulls i sembla que us veig: fortes, úniques, caminant amb empenta. Quantes soles. Quantes ferides. Quantes… I totes endavant. Parint amb dolor, amb amor, amb pena. Sense parir i patint més dolor que les que han tret criatura. Aprenent a estimar-vos i sempre reconstruint-vos mentre mireu al mirall els vostres pits, el vostre ventre, el vostre cabell. I acabeu mirant-vos als ulls, directa i sincerament. Acaroneu-vos estimades dones boniques, cuideu de vosaltres i els vostres plaers. Aixequeu-vos mil vegades, creieu-me que podeu; Sou especials, precioses, valentes. No defalliu boniques meves, on creieu que no arribeu, alguna de nosaltres podrà arribar-hi i serem allà. Com una de sola. Camineu boniques meves. Camineu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s