Vida de bústia

Mira que jo la bústia la miro cada dia. La virtual, és clar. Perquè l’altra pobra, la física està tan abandonada que deu tenir a dins fins i tot fulletons de quan van obrir el primer corteinglés. És que se m’oblida! Hi arriben tan poques coses que no caic en anar-la a obrir. La veritat és que em sap greu perquè des que em vaig passar a la bústia virtual, l’estic deixant de banda i no m’he parat mai a pensar en els seus sentiments.

La setmana passada vaig obrir-la perquè aquest cop sí que esperava una carta. En serio, de les de sobre de paper! I resulta que la carta no hi era, però sí un full d’avís de correus indicant-me que un certificat no m’havia pogut ser lliurat. Aquest tipus de notificacions haurien d’estar prohibides, ho dic de debó. Que sempre fan cara d’algo heavy i sents que qui te l’envia sap alguna cosa que tu no saps i que la llei està a punt de perseguir-te. I si pateixes del cor? La pots dinyar, eh? Tinguem-ho en compte, que no es pot anar espantant així al personal.

D’altra banda diré que em fa la sensació que aquest tema no se l’han pensat gaire bé. Que la gent mai és a casa quan ho entreguen, perquè (digueu-me avispadilla) els carters treballen a la mateixa hora que la majoria de la gent, i és clar, és impossible que coincidim. Sóc la única que hi ha caigut?? Potser si es posessin a fer una estadística veurien que no hi ha ni déu que reculli les cartes certificades aquestes, i canviarien el sistema. En fi, que ja s’ho faran però amb mi, el carter no té res a fer: papelito y la carta pa correos. Correus! Quin lloc, i quina mandra. Jo no hi vaig mai i és clar, amb un avís d’aquests a la bústia i la mandra d’anar a recollir el sobre, passo uns dies amb mal de panxa perquè ves a saber, potser hauria d’ingressar a presó per alguna cosa que he fet i jo aquí living la vida loca. Que no estan les coses per anar flirtejant amb la justícia.

En tot això estava quan vaig caure en el sentiments de la bústia física. Bústia de correu ordinari, l’anomenen… Pobra: ordinari. Mentre la bústia virtual rep mails diaris des de l’altra punta del món, contrasenyes importantíssimes que has de conservar ben segures, missatges de cites amoroses, descomptes per compres online… Ella, la ordinària es passa la vida restaurante camino feliz, endesa, arreglo muebles, gasnatural, compro piso, endesa, restaurante tandori, agbar. No em digueu que no és per deprimir-se! He decidit que a partir d’ara l’obriré cada dia encara que només sigui per fer anar el pany.

Anuncis

2 thoughts on “Vida de bústia

  1. Molt bones, per casualitat he arribat al teu blog i dir-te que m’ho he passat genial llegint els teus escrits, m’encanta el teu estil. Una abraçada ben forta!!

    • Moltes gràcies! M’encanta rebre noves visites!! Jo també donaré una volta pel teu espai web. Ah… I si pots fer difusio, seria genial! 😉 Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s