Yo te romantizo, tu me romantizas…

Calla, calla, que avui és San Valentín! Que pare el mundo, que ya está to arreglao! Que no sabem què fer amb la nostra relació? Un corazoncito. Que tenim clar que el nostre amor va més enllà d’un dia al calendari? Un corazoncito que no fos que els astres se’ns giressin en contra per desagraïts. Que el nostre matrimoni no s’aguanta per enlloc? Corazoncito, que aquestes coses sempre alegren i de passada potser arreglen.

Ai quantes coses en podríem dir de l’AMOR, del romàntic i del que no ho és. Podríem parlar de les que s’estimen sense mesura, de les que diuen estimar-se sense mesura, de les que no saben estimar i perden la mesura i de les que per més que s’hi esforcen ni estimen ni troben qui les mesuri. Hi ha tantes relacions i tantes opcions (dins de cada relació) que en un món de variables infinites, els cors als aparadors de les botigues em semblen exageradament estúpids. Són un anacronisme cínicament naif.  Però escolta, hi ha gent que els compra, com també compren pastissets, rams de flors i inclús (encara que sembli totalment increïble) peluixos. Sí, ho heu sentit bé: hi ha gent que regala ninos en forma de cor, o que aguanten un cor o que tenen dibuixat un cor… I ho fan així, a bocajarro i sense anestèsia. Por el AMOR de Dios! Esos peluches llenos de polvo que llevan mínimo 100 años encerrados en la rebotica de las floristerias… Tinc la sensació que els qui entren en la lògica consumista de dies com aquest una de dos: o estan bojament enamorats perquè les hormones dels primers temps de relació no els deixen veure la realitat i encara creuen que els pets de la seva parella no el molesten ni el molestaran mai, o és que creuen que en dates com aquesta s’instal·len càmeres i micròfons que identifiquen els poc enamorats, i els engarjolen en centres de rehabilitació plens d’altaveus on sonen sense parar cançons de la Celine Dion y el Pablo Alborán. Si no, no m’ho explico.

Cadascú sabrà quina és la seva història, però aquestes romantitzacions artificials de les relacions humanes em semblen pràctiques perilloses que cal observar amb prudència, i ostres! no sé jo si com a societat hem arribat a la maduresa suficient per fer un anàlisi en profunditat de qüestions com aquesta. Estic tristament convençuda que no estem preparades i preparats. No mentre seguim perpetuant relacions de gènere desiguals, mentre seguim obligant-nos a viure relacions sentimentals obsoletes i malaltisses amb l’errònia convicció que l’amor tot ho pot, mentre seguim creient que és més completa aquella que té una relació de parella que aquella que està soltera, mentre seguim pensant que qui analitza i critica l’amor romàntic és perquè no l’ha conegut. Tant de bo poguéssim veure que existeix un amor més enllà dels cors i dels per sempre. Hi ha amor malgrat el romanticisme, sant valentí i la Celine Dion. Existeix.

 

relaciones-de-mierdawww.sara-herranz.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s