Deseducant l’art

La primera vegada que vaig visitar un museu d’una capital europea i vaig veure els espais per nens i nenes, les activitats i els materials educatius disponibles, em van caure les calces a terra. Que jo sabés, en aquell moment cap museu de Barcelona disposava d’espais pensats (amb dos dits de front) per a les criatures. Ni espais per menjar, ni lavabos a la seva mida, ni sales d’experimentació amb materials a dojo, ni, ni, ni…  La majoria de propostes educatives que jo recordo estaven destinades a escoles i calia la dinamització del personal del museu. Però per les famílies (en lliure circulació i descoberta) hi havia ben poca cosa. El que vaig veure en aquells museus europeus em va sembla genial i  imprescindible!

Poc a poc els museus d’aquí han anat incorporant propostes per apropar ciència i art a les criatures, però en certs aspectes encara ens queda molt camí per recórrer. De fet, en una taula rodona on intervenien directors de museus Barcelonins se’m va acudir esmentar el tema de la manca de recursos per a criatures i una mica més i m’apedreguen. Per què em fa la sensació que si no comencem per l’autocrítica, el camí se’ns farà encara més llarg?

En fi, el cas és que per acabar-ho de rematar, fa poc vam anar a visitar una exposició temporal al Caixaforum de Barcelona amb alumnes de 5è i 6è de primària. La visita era dinamitzada i els nanos estaven molt motivats i motivades. Les monitores els interpel·laven davant les obres d’art per tal d’incitar-los a l’observació raonada i els demanaven la seva opinió. La conversa i el debat es centrava en l’objecte a observar: un element del quadre, la llum, una mirada de l’artista…

De sobte un sssssshhht! sorollós ens va deixar petrificades. Era per nosaltres? Doncs sí. Un dels nois que vigilava la sala ens va adreçar una mirada fulminant a la que vam respondre amb cara de sorpresa. Fins i tot les monitores del museu es van quedar parades. Al primer sssht, el va seguir una altre, i després un altre. I nosaltres ja no sabíem què fer. Si realment haguéssim vist que les criatures estaven disperses que xerraven de tot i res o que alçaven inconvenientment la veu, ja haguéssim posat remei. Però no era així.

No content amb fer-nos callar amb onomatopeies, el noi en qüestió va anar a buscar al personal de seguretat! Les noies del museu no sabien on fotre’s i nosaltres menys quan vam sentir com el guarda deixava anar un: “O se callan o los echo de la sala”. Callar? I si les educadores ens pregunten com contestem, amb llengua de signes? (Em veig obligada a repetir/remarcar que, en cap cas, els nens i nenes tenien un to de veu inadequat)

Certament aquell dia a l’exposició no només hi havia els nostres tres grups, si no dues escoles més. I òbviament no és el mateix tenir-hi 75 criatures que 30 iaies holandeses amb la seva audio-guia. Però aquesta no és raó per actuar com ho van fer. Si el museu no està disposat a rebre els infants, que no concerti visites educatives. Si la convivència entre escoles i la resta de visitants es fa insostenible, que reservin hores només per centres educatius i hores obertes a la resta del públic. Que s’organitzin. Però el que no pot ser és que facin venir el personal de seguretat com si ens haguéssim saltat les normes del museu, com si haguéssim fet alguna cosa realment greu.

Està clar que ens vam queixar. I les dinamitzadores (que no tenien cap responsabilitat en la història) es van disculpar però aquesta desafortunada situació no és més que un altre exemple del que ja vaig parlar en un altre post, la infància que fa nosa. Després ens posarem les mans al cap de tenir una societat que creu que tenir cultura és saber respondre moltes preguntes del trivial i guanyar com més quesitos millor.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s