Una de sexe.

Ai mare el sexe. Quin gran tema, i que poc parlat. És una d’aquelles experiències vitals que proporcionen plaers indescriptibles, que obren finestres, portes i altres coses. Que revifen, revitalitzen… Però que em comença a fer la sensació que és una arma de doble tall.

Des de ben petites és un tema misteriós reservat als “més grans”, que sembla la pera però que ha de fer una vergonya del cagar-s’hi perquè quan preguntem, la majoria ens dona llargues. “D’on vénen els nens?” “Què vol dir que et fotin?” “Què vol dir sexy, mama?” Els adults afronten aquestes i d’altres preguntes amb tanta dignitat com poden. Hi ha els pilotes fora: “En parlem quan siguis una miqueta més gran, d’acord? Mama però si tinc 14 anys!” o “No us ho han explicat a l’escola encara, reina? No sé perquè pago una concertada si no us ensenyen res”. Hi ha els motivats: “Mira, seiem que he agafat 35 llibres de la biblioteca que ho expliquen i ens els mirarem plegades”. I hi ha els superats: “papa, m’has sentit? Que què vol dir penetrar!? ……..Ara no puc carinyo, que he de fer una trucada de feina. Fiuuuuuuu.”

Tothom hi té o hi ha tingut contacte. Tothom ha pogut experimentar, tocar, mirar i llegir… Però em sembla que no el tenim gens ben integrat, el sexe.  Hem crescut amb un imaginari col·lectiu de la sexualitat, com a mínim, perillós. Quan es parla de sexe tothom

peus llitremet el pensament al que sembla que ha de ser: l’òstia. Un espai on un home i una dona (primer i gran error) fan posicions acrobàtiques mentren emeten gemecs de rècord guiness. Un lloc on la parella (segon error) s’abraça mirant a l’infinit després de l’èxtasi i es diuen paraules boniques mentre es fan dolces pessigolles i es prometen fidelitat eterna (tercer error). Un moment en que tots dos, simulàniament i còsmica, conecten en una comunió orgàsmica a l’unison (quart error). Ningú imagina un sexe d’estar per casa i, amb aquest panorama, a veure qui és el guapo que diu que a ell el sexe li va psé. “Però què dius, si és lo millor del món!” Qui serà el primer en destapar-se al bell mig d’una conversa sobre el tema? Qui dirà que fa dies que no pot tenir una erecció? Qui dirà que amb la seva parella fa temps que el sexe s’ha tornat rutina? Qui confessarà que a ella la penetració li porta fluixa i que fingeix els orgasmes per no perdre la parella?

Hi ha molta veritat més enllà de la pornografia i la literatura eròtica. Hi ha realitats sota els llençols de cada llit que, de compartir-la, contribuirïen a la salut sexual de tota la societat. I d’aquí l’arma de doble tall: És un plaer que tothom diu gaudir o voler gaudir, però que és font de molts problemes endèmics de la nostra estupenda i evolucionada espècie. Abusos sexuals, sexualitats mal enteses, socialitzacions sexuals basades en la vergonya i els conceptes tancats, submissions sexuals, construcció de les relacions de parella entorn al sexe com a eix bàsic.  Massa elements sobre la taula per prendre’ns el sexe a broma. Poca conya.

Malauradament els últims anys se’ns han plantejat una bona colla de qüestions que ens veiem obligades a afrontar: Com estem socialitzant nens i nenes? Com hem pogut arribar al nivell actual de violència masclista? Què pot portar un grup d’homes a cometre una violació en grup?

Són totes aquestes, qüestions de sexe? Sí i no. Quants homes han sentit que havien d’estar a l’alçada perquè com a home això és el que se suposa que han de fer? Quantes parelles trenquen la relació perquè el sexe no funciona, tot i tenir construida una base sòlida d’amistat, amor i confiança? Quantes dones accepten mantenir relacions sexuals perquè ells ho volen?

I si les dones en relacions heterosexuals es sentissin lliures per dir NO? I si les relacions sexuals no fossin als fonaments de les parelles desterrant  el potencial dels projectes comuns? I si els homes poguessin permetre’s no haver de cumplir? I si poguéssim parlar obertament de totes les realitats i identitats sexuals? I si…

Tal com deia: Sí i no. Totes aquestes i moltes d’altres, són qüestions de sexe però, principalment, de com el col·loquem entre les nostres prioritats i com li afecten les nostres convencions. Si de veritat volem entendre determinats processos socials, em sembla que ens queda molta feina per endavant. Una mica d'(auto)anàlisi no ens aniria malament, no us sembla?

 

Anuncis

4 thoughts on “Una de sexe.

  1. El sexe, el tema amb més mentides del món mundial. Si tothom expliqués la veritat un altre gall ens cantaria. Sí que és veritat que quan va bé és meravellós, però hi ha tantes fases… per descomptat està sobrevalorat. Un tema que dona per centenars de posts i reflexions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s