I apa, tothom a còrrer

S’apropa el bon temps. De fet, hem canviat d’estació encara que només ho sembli a estones. Comença a allargar el dia, a picar el nas i a revolucionar-se el ramat d’edats compreses entre 6è de primària i 4 d’ESO, per tant, indiscutiblement és primavera. I amb el bon temps vénen ganes de destapar-se i lluir… Lluir els quilets acumulats per previsió durant el fred de l’hivern amb la intenció de poder hivernar, objectiu que cap any aconsegueixes i que provoca que, un cop arribada la primavera, no tinguis energies per renovar. Si jo hauria d’haver hivernat! I és clar, se suma la son amb l’astènia. La repera. I vas arrossegant-te per les cantonades amb el somriure a la cara, perquè com que ve el bon temps has d’estar feliç i calcular quan podràs fer-te una foto fent el vermutet en una terrassa (o fer-li la foto al vermutet, que podria ser de la taula del costat, i pel cas és el mateix) per poder-la penjar a l’insta #tempsdeterrassetes #siusplaudigueumecosetesquesinoelmeuvermutjanomolatant. I entre terrasseta i terrasseta recordes que després de la primavera, així en principi, ve l’estiu, i oh, horror! serà temps de platja, piscina, riu, terrat de casa amb la inflable… Déu meu, he de fer alguna cosa per cabre dins del banyadooooor! Clar que sempre podria fer-me nudista i no haver-me d’encabir enlloc. Però mentre penses ja t’han entrat les presses: he de fer dieta, o sortir a córrer, o fer abdominals, o prendre te d’aquests que drenen i eliminen tot lo eliminable… O tot a la vegada! I vinga a còrrer literalment i metafòrica. No anem bé, que no és manera. És de lògica nutricional que hem de cuidar-nos sempre i trobar una dieta equilibrada (ha!)que ens ajudi a mantenir un pes sa (haha!) tot l’any i no només quan arriba el moment de destapar-nos (hahaha!).

Sempre ens adonem tard de les coses? Si les previsores de mena han de còrrer en moltes ocasions, no em vull ni imaginar com ha de ser la vida de les patxorres. Perquè això de còrrer no ens agafa només amb el tema dels règims. Ens agafa amb els exàmens que ens prometem que prepararem amb prou temps i després hem de salvar sobrevivint a base de cafès i empollades nocturnes maratonianes. O quan tenim un dia de no fer res, hem quedat a les vuit del vespre i a les set ens adonem que encara anem en pijamaaaaa! Si és que no tenim remei, i el que ens passa a nivell micro, també ens passa en macro. Amb la vida. Quants anys tens? 39, aquest any en faig 40. Hòoooooostia, que en faig 40! I què faig??? I apa, tothom a còrrer. Aquest cop literalment. Que la gent es torna boja a partir dels 35! A còrreeeeeeeer! Tothom corre ara. La que a l’institut feia campana de les classes d’educació física, el que ha odiat tota la vida l’esport ara fan mitges maratons i tres quarts d’ironmans. No home, noooo! Així no! Que no ho veieu que aquesta febre no és sana? No us fa mala espina? Fa tota la pinta de confabulació maquiavèlica dels traumatòlegs que amb tant osteòpata suelto fotent-los la feina han creat una campanya d’incentivació de l’esport d’impacte més enllà de la trentena per fer augmentar les lesions articulars. Si és que jo ho veig claríssim. Que no està el cos per triatlons si fa 3 mesos que t’entrenes, dona. Que no. Que després arribes a la feina i ui, no sé què em passa però em fa mal la cadera, deu ser osteoporosi, que ma mare en tenia. Noooooo, reina, ho fa que no has sabut mai còrrer i ara t’hi has posat como si no hubiera un mañana i el teu cos t’ha tret el dit del mig, alma de cántaro.

Una mica de calma si us plau, que no cal còrrer. L’esperança de vida ha augmentat força des de la prehistòria. Tenim temps de cuidar-nos sense haver de deixar-nos-hi la pell escapant d’un dents de sabre. En serio.

PD: Mucho me parece que aquest post tindrà segona part, les presses no acaben aquí. 😉

Anuncis

5 thoughts on “I apa, tothom a còrrer

  1. I aquella adrenalina de l’última hora… Sempre millor un cinquet raspat l’última nit que no pas un excel·lent metòdic, diligent, constant. L’últim moment et dona una vidilla…

  2. haha som una mica massoques, l’espècie humana! I ens va això de la pressió, i l’última hora.
    Gràcies pels riures, altra vegada, Meritxell! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s