Sànscrit, informes i limitacions docents

Un any més hem arribat a final de curs i sembla increïble. Les frases com: Sembla que va ser ahir que tornàvem de vacances o de veritat que cada curs em passa més ràpid, es poden sentir als claustres de tot el món mundial. Aquí en català i a Hongria en hongarès, però a tot arreu vindria a ser símptoma del mateix: les mestres perdem la noció del temps i a partir del més de maig entrem en un estat d’alienació mental transitòria que no ens deixa adonar-nos de la realitat. La veritat és que amb tota la feina que s’acumula a final de curs encara estem prou bé. Sí, és cert que la que no té 3 contractures, té mal de gola i la que no cagarrines, però trobo que encara arribem a esgarrapar les vacances amb prou dignitat.  Alehop! En el mes de junio me he plantao! Ai el juny… Aquelles tardes llargues, aquelles cerveses vora el mar, aquelles juntes d’avaluació, aquelles actes, aquelles reunions de traspàs i tancament, aquells meravellosos informes que no hi ha déu que els entengui… I és que no sé com coi se’ns pot apilar tanta cosa. Si ja sabem que la tindrem la feinada, perquè cada any és la mateixa prova d’estrès i resistència? No ho sé ben bé. Però mira, ja que estem buscant raons, i qui diu raons diu culpables, m’aventuraré a dir que la culpa la tenen els de dalt. Així en general. Va, estirem del fil, que tinc temps i poca son.

Sé que el col·lectiu de mestres som els pitjors del món mundial, tenim moltes limitacions i no fem més que queixar-nos i treballar poc. Sé que desitgem amb totes les nostres forces entorpir el lliure creixement dels nens i nenes, i sóc conscient que ens esforcem dia a dia per fer-ho tan malament com sabem. He assumit que ens dediquem a castrar la creativitat, anul·lar l’esperit crític i a fer dels més petits ciutadans/es cada vegada menys autònoms. Però em sembla que no cal entorpir la poca valúa professional que ens pugui quedar amb burocràcia innecessària.

L’última perla del departament són els informes per competències, que per qui no els conegui són un document creat única i exclusivament per causar el colapse mental de famílies i claustres, i per provocar que estiguem hores parlant d’educació, creient que amb això estem millorant la tasca docent, quan en realitat el que estem fent és mirar de desxifrar el punyeter jeroglífic que s’han inventat en un moment d’eufòria político-pedagògica. Per l’amor de Déu, que no els entén ningú, aquests informes! Que no, que no. I el que digui que sí, menteix i ha d’anar al racó de pensar.  En els moments bons ens els mirem amb carinyo com qui mira un pet de cotxe que s’ha comprat de segona mà i diu:  té personalitat. Però en els moments més foscos ens els mirem i pensem (com faríem amb el cotxe): és una merda com un piano, però no he trobat res millor.

Aquest cap de setmana parlant amb uns amics que tenen un nen de 8 anys em comentaven que la ciratura en veure l’informe va dir tot indignat: La mestra m’ha posat assoliment satisfactori en hàbits saludables!!!! Satisfactori!! Si porto fruita cada dia per esmorzar a l’escola , em rento les dents després de cada àpat i faig esport tres dies per setmana! Com pot ser? No vaig saber què dir-los, perquè la primera resposta que em va venir al cap va ser: La mestra s’ho ha inventat, no li toca una altra. De veritat és feina nostra dir si un nen/a té uns hàbits saludables o no? Tenim prou elements per valorar-ho? Jo tinc els meus dubtes.

Però és clar, l’informe final s’ha d’omplir i tots els camps són obligatoris, sino el meravellós programa que gestiona les avaluacions entra en bucle i no sap per on tirar. I aleshores ens les veiem i ens les desitgem  per avaluar tot d’ítems que semblen redactats en sanscrit i traduïts al català pel traductor de google, o aspectes com la competència plurilingüe i intercultural o l’emprenedoria dels nostres alumnes de 6 anys. o_O

Arribats a aquest punt és quan la gent et diu: és que el que cal és canviar la forma de treballar a l’escola i aleshores aquest tipus d’informes tenen raó de ser. El que no pot ser és seguir treballant com abans i pretendre avaluar en la nova línia. I arribats a aquest punt només em queda energia per dir: My god, quines ganes d’embolicar el personal.

 

 

 

Anuncis

5 thoughts on “Sànscrit, informes i limitacions docents

  1. REFET ZETA ha dit:

    Siiiiii! No entenem la meitat d’avaluacions! I tampoc perquè en necessitem tants d’informes…uns quants menys i més clars i realistes ajudarien a tothom.
    Jo no ho hauria explicat millor 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s