Aneu a la muntanya, home!

dsc_0378.jpgMireu-vos la fotografia, si us plau. Sé que no es veu bé del tot, però creieu-me si us dic que no té desperdici.  Per si la hipermetropia ataca us faré una breu descripció de l’escena i després, si us ve de gust, hi torneu a fer un cop d’ull.

Estava jo de pas per un conegut centre comercial de Barcelona, quan alguna cosa em va cridar l’atenció. A la part central s’hi agrupaven una quantitat important de nens i nenes amb els seus corresponents adults de referència (AR). No tinc clar què hi ha normalment en aquest espai, però per la situació privilegiada, diria que deu estar destinat a l’exposició. Vaig pensar que potser es tractava d’algun tipus de taller, d’aquestos que s’organitzen arreu de la ciutat durant els mesos d’estiu en format salvavides per pares i mares desesperats que veuen molt lluny el setembre, però aleshores em vaig adonar que no era el cas.

La proposta era una instal·lació interactiva en forma de llac o estany, sobre la que els nens i nenes es podien desplaçar, còrrer i jugar. Coses bastant de nens i nenes, vamos, però fora de lloc en un centre comercial on ja de per si tant infants com adults perdem la nostra essència més animal (en el bon sentit de la paraula). En fi, que com us deia les criatures es movien sobre una mega pantalla tàctil i a cada salt la imatge formava unes ones, cercles d’aquells que fa un objecte en caure a un llac. Podien saltar de pedra en pedra, de nenúfar en nenúfar… I mentre ells interaccionaven amb l’element, els seus AR vinga a fer fotos: Mira que mono el nen. Salta. I la pantalla? Què me’n dius de la pantalla? Quina gran idea. Mira, el nen, torna a saltar. Ole. Pedrito, mira’m. Clec. Quin geni es deu haver inventat una cosa així? Doncs un que va a la muntanya sovint i sap com fa una pedra quan cau a l’aigua, digo yo.

Si no dic que la proposta no fos interessant però no em direu que no és el colmo de l’ alienació: Un centre comercial (calla, no cridis, no corris, no toquis, no seguis aquí, comporta’t), ple de botigues amb productes de 4a necessitat (?) (mama compra’m, mama no tinc, mama vull) oferint als nens i nenes l’opció de trepitjar aigua que no mulla, pedres que no rellisquen i nenúfars de resistència sobrenatural.

Després ens queixarem que si els nens i nenes estan insuportables durant les vacances, que si no es pot fer res amb ells, que si estan indomables i no es comporten… No m’estranya. Encara podeu donar gràcies que no us ataquin i se us mengin. Jo mateixa en aquell precís moment hagués cridat a ple pulmó des de la balconada: porteu-los a la muntanya, homeeeeee, que aquest no és lloc per a criatureeeees! Ah, i guardeu el mòbil per l’amor de Déu!

 

Anuncis

One thought on “Aneu a la muntanya, home!

  1. “Un centre comercial (calla, no cridis, no corris, no toquis, no seguis aquí, comporta’t)…”
    Bé, això els que ho diuen. Pq n’hi ha que els porten al centre comercial a que corrin i es desfoguin. Que dius també… PORTEU-LOS A LA MUNTANYA! o en su defecto, PORTEU-LOS AL PARC!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s